L'exdirectora de la residència de Paiporta confirma que ningú no els va avisar de la dana, que va matar huit interns

Inés Talaya, que exercix com a psicòloga en la residència de Paiporta (Horta Sud) en què la dana va matar huit interns, ha confirmat en la comissió d'investigació del Congrés que ningú els va avisar de la barrancada, i també la telefonada, ja de matinada, que va rebre "personalment" de la vicepresidenta i llavors consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, interessant-se per la situació.

Segons el relat de Talaya, reconeguda per la Generalitat per haver participat en l'evacuació dels residents, una quinzena de treballadores i treballadors del Centre Residencial SAVIA Paiporta van haver d'improvisar totes les solucions aquella "nit que va desafiar tots els límits de l'imaginable", amb l'únic objectiu de "protegir la vida i el benestar de les persones majors a càrrec seu", que en aquell moment eren 119 persones internes. Una tasca que, segons ha remarcat, van fer de manera "heroica" amb una "valentia, entrega i compromís exemplars".

Talaya, que ha advertit que la intensitat de l'experiència ha fet que "bloquejara part del que va viure", no ha concretat l'hora de la telefonada de Camarero. En tot cas, l'ha situada "abans" que, a les tres i mitja de la matinada del 30 d'octubre, tres membres de la Unitat Militar d'Emergència arribaren caminant a la residència per a oferir-los ajuda. En eixe moment era només psicòloga, si bé després de la barrancada va ser promocionada com a directora del centre, càrrec que ja no ocupa.

Va indicar que pujaren a plantes altes abans que "un tsunami" inundara el centre

La psicòloga ha relatat que la del 29-O va ser una jornada de "normalitat absoluta", sense pluja, i amb visites fins a les 19 hores. Mitja hora després, quan eixia amb una altra companya del centre, acabat el seu torn, recorda que van vore al carrer "una espècie de mar en calma" i va pujar al cotxe, però de seguida va haver d'eixir per la finestra perquè ja s'havia inundat.

Va entrar al centre per una finestra i li va indicar a tothom que pujaren a les plantes altes, mentre sentien els colps dels cotxes que xocavem, arrossegats per l'aigua, contra la porta de la residència. Després va haver-hi "un gran esclafit", la porta va cedir i l'aigua va entrar en la residència "com un tsunami".

Talaya ha reconegut que el grup empresarial a què pertany la residència té un protocol per a situacions d'emergència, però ignora si va arribar aquell dia, perquè, segons ha donat a entendre, no era la seua competència. No obstant això, s'ha mostrat ferma a l'hora de constatar que durant el dia no van rebre "comunicació directa" de cap administració ni organisme que avisara de l'alerta meteorològica.