L'Audiència de València confirma la imputació de l'exsecretari autonòmic d'Emergències en la causa penal de la dana

L'Audiència Provincial de València ha confirmat la decisió de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la dana d'investigar l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, el que era el número dos de la Conselleria d'Interior quan es va produir la dana del 29 d'octubre, perquè estima que no és “desraonada ni arbitrària".

El Tribunal desestima així el recurs d'apel·lació de l'investigat —al qual es va adherir el ministeri fiscal— contra la resolució del 10 de març de la instructora que acordava que declararen com a investigats Emilio Argüeso i la que fora consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas. L'Audiència Provincial considera que la decisió de la jutgessa “no és desraonada ni arbitrària […] tenint en compte l'objecte de la investigació”.

El pronunciament va en línia amb el que ja va decidir l'Audiència Provincial de València el 19 de juny, quan va confirmar la imputació en la causa penal sobre la gestió de la dana de Salomé Pradas.

Els sis magistrats que integren la secció segona de la institució recorden que el nivell de suficiència dels elements incriminatoris exigibles en les resolucions “varia segons les diferents fases del procés”, i la citació a declarar com a investigat “ha de situar-se en este moment inicial”.

La sala repassa la llei 4/17 de la Generalitat per la qual es crea de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i el decret 122/2017, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de l'òrgan. I conclou: “Entenem que no estaríem en el supòsit assenyalat pel ministeri fiscal, i que no és desraonada ni arbitrària a partir del que s'exposa (tenint en compte quin és l'objecte de la investigació) la decisió de la jutgessa de prendre declaració com a investigat el recurrent”. “Això sense perjuí que la posició de garantia no és una ‘foto fixa’, sinó que ha d'enquadrar-se en el marc del procés decisional objecte d'investigació”, precisa a continuació el tribunal.

Igualment, argumenta que perquè l'investigat prenga declaració “tampoc és necessari” que s'haja determinat la totalitat de les morts de la catàstrofe, en resposta a un altre argument del recurs d'apel·lació. Els magistrats advertixen, no obstant això, que, fins i tot tenint en compte la fase processal en la qual es troba la causa, la investigació “no ha de limitar-se a identificar que s'ha infringit un deure especial i relatar un conjunt de defuncions”, sinó que “ha de verificar-se si és possible establir […] que l'execució de la conducta (l'omissió de la qual s'atribueix) hauria interromput el nexe causal” i el resultat que s'atribuïx a esta omissió “no s'hauria produït”.