L'alta exposició a notícies falses està empitjorant la percepció social sobre les persones migrants

Les narratives d'odi contra les persones migrants han tornat a l'actualitat el vell aforisme que el 1917 va pronunciar el senador estatunidenc Hiram Johson: "La veritat és la primera víctima de la guerra". En el segle XXI, la desinformació ha guanyat la primera batalla per l'audiència entre els mitjans de comunicació, nous i tradicionals. La multiplicació de canals i la penetració cada vegada més important d'alguns d'aquests, com WhatsApp o les xarxes socials, està facilitant la difusió creixent de notícies falses i missatges negatius sense filtre en paral·lel a una pèrdua de credibilitat del periodisme tradicional. La tempesta perfecta.

Ho adverteix l'últim Baròmetre de la desinformació i els discursos d'odi enfront de la persona migrant, un informe d'Oxfam Intermon en col·laboració amb Maldita.es i Atrevia: "L'alta exposició a la desinformació afecta la percepció sobre les persones migrants".

Després d'analitzar 2.000 entrevistes en tot Espanya, l'estudi constata les tensions creixents en la mirada a la migració d'una ciutadania espanyola cada vegada més sotmesa a les narratives d'odi, per la multiplicitat de canals i missatges.

Entre dos i tres de cada deu espanyols assumeixen com a veritables afirmacions recurrents com el fet que "els immigrants envaeixen Espanya massivament" per la falta de control de l'Estat i amb el suport dels països d'origen (26%), que reben un tracte de favor sobre els espanyols (32%), que menyspreen els valors occidentals i no tenen voluntat real d'integrar-se (34%), o que no tenen necessitat d'immigrar a Espanya per la crisi dels seus països d'origen i només ho fan per a millorar la qualitat de vida (26%).

Menció a banda mereix la inseguretat que projecten en una part de la ciutadania: el 27% pensa que les persones migrants tenen una tendència més alta a delinquir que la resta de la població i el 32% percep els menors no acompanyats, els MENA, com "un col·lectiu perillós, amb una tendència elevada a la violència".

Aquestes afirmacions evidencien un rebuig a les persones migrants lleugerament superior a la que manifesten els espanyols, ja que només un 22% de les persones enquestades va mostrar en l'estudi un posicionament clarament contrari a la migració. Aquest grup ha presentat un índex de permeabilitat a les narratives d'odi analitzades significativament més elevat (entre +5% i +10%) que la resta de la població. És a dir, han manifestat una exposició, un consum i un coneixement dels missatges més elevat que la resta de la població.

És Espanya racista?

L'estudi revela que les persones tendeixen a considerar-se més inclusives que la societat en la qual viuen. En una escala de 0 (gens racista) a 10 (molt racista) d'autopercepció, la mitjana puntua en 2,3 (un 23% de racisme). Tanmateix, la mitjana s'eleva a 5,65 punts quan es demanar valorar el racisme en el conjunt de la societat. És a dir, per a més de la meitat de la població hi ha un problema de racisme a Espanya. De fet, en una pregunta específica, el 75% de les persones enquestades es mostra preocupada per l'augment del racisme i la xenofòbia.

El percentatge constant de rebuig a la persona migrant, de dos de cada deu espanyols, xoca amb una percepció majoritària d'empatia a la persona migrant. El 42% dels espanyols creu que acollir migrants és un deure de l'Estat, enfront d'un 24% que ho considera un favor.

L'estudi destaca que tot i la penetració creixent del discurs d'odi hi ha també una àmplia consciència ètica sobre la necessitat d'ajudar a les persones migrants, des de valors universals com la gratitud (un 67%); la moral (71%); o la urgència (69%).