La jutgessa de la dana fa el primer pas al TSJ per a investigar Mazón per "negligència greu"

La jutgessa de Catarroja que investiga les responsabilitats penals per la gestió de la dana ha acordat elevar a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) una exposició raonada en què demana ampliar la investigació a l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, a qui acusa d'una "negligència greu" per la seua "exclusió voluntària" de la gestió de l'emergència. Considera que este comportament "podria ser incardinable" en la pena d'homicidi per imprudència amb agreujant (article 142 bis del Codi Penal). En la causa figuren com a investigats l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu ex número dos, Emilio Argüeso. Però la instructora entén que també "ha d'estendre's de manera inevitable, per l'evident connexitat", a Carlos Mazón "a la vista dels indicis, proves, competència i regulació normativa en matèria de protecció civil, així com a la inactivitat negligent" del llavors president.

Es tracta del primer pas de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra per a investigar Mazón (que com a aforat només podria ser investigat pel TSJCV) quinze mesos després d'iniciar la instrucció. La jutgessa ja havia convidat l'expresident del Consell a declarar de manera voluntària en tres ocasions, petició que ell mai va acceptar.

Una "exclusió voluntària" de l'emergència amb "resultat mortal i lesiu"

En l'exposició raonada, un document de 109 pàgines —60 d'elles dedicades a repassar les circumstàncies de cada una de les víctimes mortals— a què ha tingut accés À Punt, la magistrada considera que "l'exclusió voluntària" de Mazón durant l'emergència "va tindre una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu" i resulta una "omissió equiparable a l'acció" en les 230 morts i les lesions que va deixar aquell 29 d'octubre del 2024.

Considera Ruiz Tobarra que la superioritat jeràrquica de Mazón, com a president, l'ubica una posició de responsabilitat que no pot delegar en la negligència dels seus subordinats i raona que "hauran d'imputar-se els morts" a Mazón pel "nexe causal" que implica "la passivitat del president i les obligacions pròpies del seu càrrec, entre les quals està la coordinació davant d'esta situació d'emergència".

"Si la seua presència era innecessària, si era una qüestió exclusivament dels tècnics, si no havia de prendre cap decisió, no hauria calgut la seua presència en el Cecopi en cap moment", subratlla la jutgessa, que manté que "està clar" que el president "era qui assumia la direcció de facto de l'emergència, podia i així ho feia donar instruccions als membres del Consell".

"Absència", "passivitat" i "falta de coordinació" i instruccions

La magistrada constata que "el nexe comú" entre les defuncions, segons totes les evidències, és "la falta d'avisos" i "eixa absència, eixa passivitat en l'adopció de mesures de coordinació, la falta d'interacció amb els càrrecs autonòmics davant d'una situació d'extrema gravetat per part del president, que va optar per recloure's en el reservat d'un restaurant". Un establiment, recalca, que "difícilment pot estimar-se el lloc on es poden donar ordes" perquè "no és ni la seu d'un despatx oficial ni un lloc de gestió d'una emergència": "Si es diu que la forma afecta el fons, en este cas, el lloc afectava indubtablement el resultat", valora la jutgessa que descriu l'episodi d'El Ventorro com "una sobretaula interminable, mentre la població patia els desbordaments i ja havien patit un autèntic infern".

Per a la magistrada, "l'escàs intercanvi de telefonades" des del restaurant i "l'escassa duració d'estes o la falta interacció amb els responsables autonòmics" suposa una passivitat que cal "qualificar-se com a negligent i constituïx un element decisiu en la producció del resultat mortal i lesiu". Des del punt de vista de la Presidència de la Generalitat, de facto l'emergència es va detindre en el mateix moment en què es va entrar en el reservat del restaurant. Es mantenia a l'interior del restaurant durant el pitjor moment de l'emergència i les telefonades que es podien haver fet no revisten cap resultat positiu ni cap actuació".

"Indicis" de la mediació de Mazón en l'ES-Alert

Menció a banda mereix l'ES-Alert, que és objecte d'una doble valoració en la ponderació de la presumpta responsabilitat pena. La instructora retrau al president que "va estar absent en la gestació de l'enviament d'una alerta" al Cecopi, però alhora creu que va intervindre en el procés a través del seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i de les instruccions que este va traslladar a Pradas.

La jutgessa defén que "existixen indicis" de "l'eventual participació" de Mazón en el procés de decisió de l'ES-Alert per diversos motius. Entén que la condició de secretari autonòmic, cap de gabinet i "persona d'estreta confiança convertix els seus missatges no en meres opinions o consells, sinó en ordes". Atribuïx, de fet, un "caràcter clarament imperatiu" al WhatsApp de Cuenca amb el missatge "de confinar res, Salo”.

En ell, constata una "insistència en el control de l'emergència que només pot respondre de manera lògica al fet que obeïra instruccions del seu superior". Igualment, creu que quan Cuenca avisa Pradas de l'arribada de Mazón —"Ja arriba el presi”, va dir-li a les 20:15 hores— "és, en definitiva, una manera de dir-li que s'espere"; això és una cosa que "només pot produir-se si hi havia una comunicació constant entre Mazón i el seu cap de gabinet".

L'exposició dedica espai a qüestionar la gestió de l'exconsellera i desmuntar la seua línia de defensa, començant per la imprevisibilitat de la catàstrofe, perquè considera que "les morts es podien evitar". A Pradas li retrau els "dubtes sobre les competències pròpies, la qual cosa va generar una paràlisi en els moments decisius i seria decisiva en el resultat mortal en la gestió de l'emergència". També li qüestiona la falta de decisions cap a altres conselleries, clau en la gestió de persones en risc potencial, com la de Servicis Socials i la d'Educació. Ni per Pradas ni per Mazón.

Demana aplicar l'homici imprudent amb agreujant per la "negligència greu"

"L'omissió equivalent al resultat, que s'atribuiria al president de la Generalitat, es desprén del fet que en tots i cada un dels casos referits —les 230 morts— és rellevant que no s'adoptaren mesures d'alerta, precises, concretes i a temps, des d'un organisme el Cecopi, i des d'una Conselleria a la qual podia el president, conforme a la normativa legal, donar ordes i instruccions i dur a terme tasques de coordinació davant de l'evident paràlisi que va tindre lloc en l'adopció de mesures de salvaguarda".

El nexe causal davant la passivitat del president, les obligacions del càrrec entre les què es troba la coordinació davant l'emergència, suposen que hauran d'imputar-se els morts

"Per la permanència, falta d'atenció en el temps, pel càrrec que ocupava i la resta de circumstàncies descrites en la present exposició" considera la magistrada que la presumpta "negligència" de Mazón s'ha de considerar "greu". I, com que va tindre un "resultat mortal i lesiu, la seua conducta podria ser incardinable en l'article 142 bis del Codi Penal", és a dir el d'homicidi per imprudència amb agreujant, que permet elevar "un o dos graus la pena (...) si el nombre de morts fora molt elevat".

Indicis incriminatoris a partir dels testimonis

Després de dimitir com a cap del Consell al novembre, Mazón manté la seua condició d’aforat per ser diputat de les Corts. Això implica que qualsevol causa penal que el puga involucrar hauria de ser elevada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i no correspondria als jutjats ordinaris de primera instància, com és el cas de Catarroja. Els indicis incriminatoris contra l'expresident Mazón es van disparar des que l'Audiència de València va obligar la jutgessa a citar a declarar com a testimoni Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb ell a El Ventorro el dia de la dana. 

La recent declaració dels tres escortes i el xòfer ha generat contradiccions amb el relat de l'expresident. Estos testimonis situen l'arribada de Mazón al Palau entre les 19:45 h i les 19:50 h, mentre que la cronologia hi reduïx l'estada a pocs minuts i contradiu les explicacions inicials de Presidència, que va situar l'arribada a partir de les 18:00 h. Els testimonis tampoc coincidixen amb la versió del mateix Mazón, que va donar a entendre que aquella vesprada va estar més temps treballant al Palau per a informar-se de la dana abans d'anar al Cecopi "a partir de les 19:30 h".