Comença l’hivern astronòmic amb temperatura estable i sol

Segons informa l'Observatori Astronòmic Nacional, este dissabte 21 de desembre a les 10:21 hores del matí es produirà el solstici d'hivern, un últim canvi d'estació que enguany arriba enmig d'un cap de setmana en què dominarà el sol i les nits amb temperatura baixa a tota la Comunitat Valenciana, forts vents del nord-oest bufant a la província de Castelló, i gelades nocturnes a les comarques de l'interior.

Un Nadal assolellat amb temperatures estables

Les temperatures màximes pujaran lleugerament diumenge 22 de desembre, i eixe dia i el dilluns 23 bufarà un vent més fort a Castelló. Serà a partir de dimarts quan es rebaixarà la intensitat del vent.

Els dies 24 i 25 de desembre, dos de les dates més assenyalades de l'any, amb la vespra i el dia de Nadal, tindrem un oratge estable, amb sol en general cap al litoral i el sud, i sense pluges. De nit, es mantindran les temperatures baixes, sobretot a l’interior, on seguirà previst que puga haver-hi gelades.

Per tant, les previsions apunten al fet que gaudirem d'un Nadal amb temps estable i sense grans canvis: ambient fresc a la costa, i fred i gelades dèbils a l'interior la vespra de Nadal.

Inici d'hivern fred després d'una tardor càlida

Deixem arrere, per tant, una tardor més càlida i plujosa del que és normal, amb rècord de precipitacions, sobretot les registrades per la DANA. L'inici del solstici d'hivern, a més, deixa arrere la sèptima tardor més càlida de la sèrie i la sexta del segle XXI, amb un mes de setembre fred i un octubre més càlid del que és habitual.

En els tres últims mesos de l'any, la Comunitat Valenciana ha registrat una temperatura mitjana de 17,6 °C, uns 1,3 °C més alta que la del terme mitjà normal. D’esta manera, es preveu que el 2024 siga l’any més càlid des que hi ha registres.

A Penàguila (l'Alcoià), a més, un autèntic espectacle que arriba al capvespre cada 21 de desembre: el moment en què el sol travessa l'Arc de Santa Llúcia. Des de l'inici de l'hivern astronòmic, els dies comencen a ser més llargs, i per això la tradició del poble ha associat este fenomen al de la fertilitat.