Històries de precarietat de les aparadores del calcer

Després de dos anys de recollida de testimonis d’un “treball femení ignorat, amagat i maltractat”, el de les aparadores del calcer, les periodistes il·licitanes Beatriz Lara i Gloria Molero han publicat el llibre Aparadoras. Las mujeres que fabrican tus zapatos. Publicada per l’editorial libros.com gràcies a una campanya de micromecenatge, l’obra recull 21 entrevistes a professionals de totes les edats d’aquest sector marcat per la precarietat i que es concentra a Elx i altres zones del calcer com el Baix Segura o el Vinalopó Mitjà. 

Lara i Molero, ambdues amb famílies de treballadores del calcer, han volgut posar el focus en les històries de dones que han servit com a mà d'obra barata per a l’economia submergida i que han començat a associar-se per a lluitar pels seus drets laborals. La majoria dels testimonis que recull aquest llibre són de dones “a punt de jubilar-se o que han preferit romandre en l’anonimat”, ha subratllat Lara. Les aparadores en actiu “tenen por” perquè si parlen o donen la cara “poden quedar-se sense faena per a tota la vida”, explica Molero.

D'entre les històries narrades, destaquen les més invisibilitzades: els problemes de salut causats pels elements químics de la cola que fan servir, casos d'assetjament sexual o de menors treballant il·legalment.

Així doncs, aquest llibre denuncia la "precarietat i les mínimes condicions laborals" d'unes dones explotades per la màquina industrial del calcer, que majoritàriament pacten els seus honoraris amb empresaris o intermediaris, "no en un grup sindicat". Com que no tenen cap contracte ni seguretat social, una vegada deixen de treballar, les aparadores passen a ser "dones empobrides i sense independència econòmica".

Les autores del llibre pronostiquen la fi de l'ofici de les aparadores a causa de la modernització dels processos de confecció de calcer. "Una aparadora ja no és rendible, encara que treballe dotze hores diàries per 400 euros al mes", asseguren.

El programa Punt Docs d'À Punt, en el reportatge "En peu de lluita", posa l'accent en les reivindicacions d'unes treballadores que després d'una vida de jornades maratonianes de faena no tenen dret a una pensió.