La història de Hamza i Mohamed, dos joves que s’han vist abocats a viure al carrer

Aquest dimarts se celebra el Dia Europeu de Persones sense Sostre. S'estima que només a Europa hi ha 400.000 persones en aquesta situació de desemparament. En À Punt ens hem fixat en els migrants menors no acompanyats, ja que molts d'ells, en complir la majoria d'edat, es veuen abocats a viure al carrer. 

És el cas de Hamza i Mohamed, que amb 19 i 21 anys han viscut ja unes quantes vides. Són marroquins, van arribar a Espanya sent menors d'edat i durant un temps van haver de viure al carrer. 

En el cas de Hamza van ser sis mesos en els quals assegura, no podia dormir a la nit per la por. De fet, afirma que no ha aconseguit encara dormir més de cinc o sis hores al dia. “Abans estudiava, tinc el batxillerat, i ara que estic al carrer veig que no tinc res, la meua vida no té sentit”, ha manifestat. 

Mohamed relata una experiència similar. Amb quinze anys arriba a Ceuta on ingressa en un centre de menors i en complir díhuit anys el trauen al carrer. Ha passat un any i huit mesos al carrer, els té comptats com una condemna. “Ningú va estar amb mi, vaig haver de buscar-me la vida”, ha dit. 

En el camí d’aquests dos joves s'ha creuat Cepaim, una associació que treballa en l'acollida i suport socioeducatiu dels migrants que arriben a casa nostra. Diuen que falten recursos per atendre'ls i demanen recursos assistencials. Ara per ara, Hamza i Mohamed han aconseguit eixir del carrer.