'Grossa', 'lira', 'paraigua', 'trompeta'... El glossari valencià de la loteria de Nadal

Com cada 22 de desembre, torna una de les tradicions nadalenques que s’han mantingut pràcticament inalterables durant dècades: el Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal. El ritual, que funciona com una màquina ben engreixada capaç com poques de fer esclatar la il·lusió col·lectiva, també és causant que anualment tornem a sentir paraules com grossa o lira. 

Expliquem amb més detall el significat d'eixos termes en valencià, i desgranem el paper que tenen en el sorteig més important de l’any. 

Bombo: és la caixa esfèrica i giratòria de metall destinada a guardar les boles numerades. Hi ha dos bombos: el de números (el més gran, d'un diàmetre d'1,58 metres i un pes de 800 quilos), que conté 100.000 boles, i el de premis, que conté 1.807 boles. En acabar-se, marquen el final del sorteig. 

Bola: esfera menuda (pesa tres grams), feta de fusta de boix, que conté un número o un premi gravat. 

Lira: aparell format per deu varetes metàl·liques on s'ordenen les boles després del seu recompte i comprovació abans d'introduir-les en el bombo. En total hi ha 200 lires i cadascuna conté 500 boles.

Paraigües: dispositius que s’utilitzen per a penjar les lires i passar-les a la tremuja. 

Tremuja o embut: depòsit en forma de tronc de piràmide o de con invertit que funciona com un embut i que s’utilitza per a portar les boles de les lires als bombos.

Trompeta: per on baixen les boles, tant de premis com de números, per a depositar-les a la copa.

Copa: recipient transparent on es col·loquen les boles amb els números o els premis abans d'extraure-les en el sorteig.

Fil d’aram: fil d'acer dolç, on els xiquets de Sant Ildefons les boles després de cantar el contingut. Sempre vorem dos fils d’aram junts, un que conté les boles dels números i una altra, les boles dels premis associats.  

Taula: estructura que conté els fils d’aram amb les boles. Cada taula té deu fils d’aram amb vint boles cadascun, de manera que cada taula completa constarà de 200 boles al final del sorteig: 100 de números i 100 de premis. 

Clauer, -a: són les tres persones encarregades de garantir la seguretat del sorteig. Han de precintar el saló la nit anterior, cadascú té una clau diferent i totes són necessàries per a obrir les portes de l’espai. 

Xiquets (del Col·legi) de Sant Ildefons: alumnes del Col·legi de Sant Ildefons de Madrid, que, per tradició, canten els números i els premis durant el sorteig de la loteria de Nadal.

Sèrie: vegades que es repetix cadascun dels bitllets. 

Bitllet: són els números de què consta el sorteig. Deu dècims amb el mateix número equivalen a un bitllet. 

Dècim: dècima part del bitllet de loteria. Val 20 euros i és la unitat més habitual de compra.

Participació: fracció d’un dècim que es ven a una part del seu preu i que dona dret a cobrar la part proporcional del premi, si toca. 

Grossa: nom popular del primer premi del sorteig de la loteria de Nadal.

Premis menors: és el conjunt de premis que en castellà reben el nom de pedrea. Són els més habituals durant el sorteig, amb un import de 1.000 euros el bitllet, 100 euros el dècim. 

Reintegrament: devolució de l’import jugat quan l’última xifra del dècim coincidix amb la del primer premi.