Greenpeace denuncia "temperatures insostenibles" en col·legis espanyols: aules a 35 °C i patis a 60 °C

Greenpeace ha denunciat este dijous les "temperatures insostenibles" que, asseguren, suporten estos dies alumnes i docents en col·legis i instituts, amb aules on alguns pupitres arriben als 35 graus i patis que n'assolixen 60, segons mesuraments fets amb càmeres termogràfiques en sis centres de les províncies d'Alacant, Barcelona, Madrid, Ourense i Sevilla.

Amb esta situació, segons ha advertit l'organització ecologista, anar a classe a la fi de curs "s'està convertint en un risc per a la salut", i per això ha reclamat a les administracions que adapten de manera urgent i sostenible els edificis i patis escolars a una realitat climàtica marcada per episodis de calor cada vegada més primerencs i perllongats.

"L'adaptació dels edificis i patis a la realitat climàtica no és cap caprici. És una qüestió de salut pública i del dret a una educació de qualitat" Elvira Jiménez - Responsable d'adaptació al canvi climàtic de Greenpeace

Segons les imatges tèrmiques recollides per Greenpeace, a Benissa (Marina Alta), les zones del pati destinades a practicar esport s'acosten als 50 graus al migdia. Al col·legi visitat de Sevilla les aules superen els 31 graus i algunes zones del pati passen dels 60; en dos col·legis de Madrid, les aules ronden els 30 graus en el centre, però els pupitres pròxims a les finestres arriben a registrar-ne fins a cinc més. D’altra banda, el centre visitat a Ourense presenta mínimes pròximes als 27 graus i les zones sense ombra del pati arriben a marcar 40 graus en alguns punts.

Menys rendiment i més risc per a la salut

Greenpeace ha subratllat que els estudis científics situen la temperatura òptima per al rendiment escolar entre els 22 i els 24 graus en climes temperats i que, a partir d'eixa barrera, el rendiment disminuïx progressivament per cada grau addicional fins als 32.

Per això, Elvira Jiménez, responsable d'adaptació al canvi climàtic de Greenpeace, ha cridat l'atenció sobre la calor excessiva i provoca greus impactes en la salut, com ara “esgotament per calor i colp de calor”. A més, afecta la capacitat cognitiva, la concentració i la comprensió, cosa que, al seu juí, "posa en perill la qualitat de l'ensenyament".

"L'adaptació dels edificis i patis a la realitat climàtica no és cap caprici. És una qüestió de salut pública i del dret a una educació de qualitat", ha insistit Jiménez, qui ha demanat reformes estructurals de climatització eficient i descarbonitzada, amb ventilació creuada natural, protecció solar, aïllament tèrmic, energies renovables i sistemes sostenibles de climatització.

També ha demanat naturalitzar patis i entorns escolars, augmentar les zones verdes i d'ombra, apaivagar el trànsit als voltants dels col·legis i prioritzar actuacions als barris més calorosos per a no agreujar les desigualtats davant de la calor.

Greenpeace ha insistit que el repartiment de competències "no pot ser una excusa" i que les comunitats autònomes "tenen la major responsabilitat i han de coordinar-se amb ajuntaments i Estat" per a accelerar unes obres que, a parer seu, continuen sent una assignatura pendent en la majoria dels governs.