Els grans incendis es dupliquen a la Comunitat Valenciana en 20 anys

En els últims vint anys s'han duplicat a la Comunitat Valenciana els grans incendis, de més de 500 hectàrees cremades, segons expliquen investigadors valencians que han elaborat un informe per a Greenpeace sobre la relació entre el foc i l'abandonament dels camps de cultiu.

L'estudi, amb el nom “Protegir el medi rural és protegir-nos del foc. Cap a paisatges i població resilients davant la crisi climàtica”, analitza les conseqüències del deteriorament del camp i aposta per enfortir el món rural com a element clau per a fer front als impactes de la crisi climàtica. Conclou que l'abandonament del medi rural incrementa el risc de propagació de grans incendis a Espanya, en convertir-se els sols agrícoles en superfície “altament inflamable”.

Un dels efectes més visibles d'aquest fenomen es veu també en el territori valencià, on des dels anys 60 fins a l'actualitat s'han produït més de 240 focs superiors a les 500 hectàrees. El més recent, el declarat a Llutxent l'agost de 2018, que va cremar unes 3.300 hectàrees. Segons explica Ferran Dalmau, un dels autors de l'estudi, les temperatures elevades i el despoblament rural són fenòmens potenciadors d'aquests incendis, que s'han multiplicat per dos en les últimes dues dècades.

Els 19 grans focs registrats entre 2005 i 2015 va calcinar més de 77.000 hectàrees. Com destaca Dalmau, només el 0,4% és responsable de més del 80% de la superfície cremada en eixe període. Però a pesar dels incendis, la superfície forestal, que ocupa més de meitat de la Comunitat Valenciana, ha passat d'1,1 milions d’hectàrees el 1990 a quasi 1,3 milions en l'actualitat a pesar dels incendis.

Les restes dels bancals d'oliveres que queden han sigut absorbits pel bosc. Dalmau explica que en aquest rogle hi ha més biodiversitat que en molts parcs nacionals del centre d'Europa, un valor natural que pot ajudar a previndre els incendis.