El govern i les comunitats autònomes debaten aquest dimarts el nou model de selectivitat

La ministra d'Educació, Pilar Alegría, presideix aquest dimarts una reunió amb les comunitats autònomes per a acordar formalment el retard de la implantació de la nova selectivitat, després de sol·licitar-ho diversos governs regionals i secundar-ho quinze —tots llevat de Castella i Lleó i Madrid—.

En la trobada es corroborarà la decisió adoptada el 2 de desembre en una comissió tècnica d'ajornar un any la nova prova, de manera que s'aplique en tot Espanya en el curs acadèmic 2027-2028, en comptes de l'anterior.

Amb aquesta decisió, la idea de les comunitats autònomes i del Ministeri és avançar en el major consens possible al voltant de la fórmula final de les proves d’accés a la universitat i donar més temps al professorat i a l’alumnat a adaptar-se als recents canvis introduïts a nivell curricular i d'organització dels centres després de l'entrada en vigor de l'última reforma educativa —LOMLOE o llei Celaá—.

Durant la reunió de la Sectorial d'Educació d'aquest dimarts, la intenció és avançar també en com serà l'examen eL 2024, que es preveu que incloga pocs canvis. D’aquesta manera, l’estudiantat que se sotmetrà l’any que ve a la prova per a arribar a la universitat seguirà com fins ara amb l'avaluació per matèries.

La prova de maduresa, novetat principal

La principal novetat de la proposta ministerial és incloure una prova de maduresa consistent que l’alumnat analitze des de diferents perspectives un dossier format per documents sobre un mateix tema i responga a preguntes de tipus test, unes altres per a completar i tres de desenvolupament amb un màxim de 150 paraules cadascuna, al voltant de les matèries de Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera.

En la comissió tècnica del 2 de desembre també es va acordar rebaixar el pes de la nota de l’examen de maduresa, passant del 75% al 60% del valor de la nota, i que no comence fins a l'any 2024.

La idea que planteja Pilar Alegría ha rebut crítiques de la RAE, la Xarxa Espanyola de Filosofia i l'Associació d'Escriptors amb la Història, entre altres, per entendre que es devaluen i redueixen els continguts que l'alumnat ha de dominar.