Dos geògrafs, a la jutgessa de la dana: "Feien falta tres neurones, conéixer el territori i prendre decisions"

La causa penal que investiga des de Catarroja les 230 morts provocades per les inundacions del 29 d'octubre del 2024 ha représ este dilluns les declaracions de testimonis després de dos setmanes de pausa per les Falles —encara que el treball intern de la seu judicial ha prosseguit mentrestant—. La instructora i titular del tribunal d'instància número 3 del municipi, Nuria Ruiz Tobarra, ha citat dos geògrafs en qualitat de pèrits per a recaptar més testimonis de veus expertes: es tracta d'Alejandro Pérez Cuevas, catedràtic de Geografia per la Universitat de València, i el doctor i meteoròleg Rafael Armengot Serrano. Són autors de tres minuciosos estudis sobre la pluviometria i el cabal de les tres conques que van desencadenar la tragèdia fa any i mig quan se n'eixiren de mare: el barranc de Poio, el riu Túria i el Magre.

Els dos especialistes han sigut contundents en la sala, on els escoltaven tant la jutgessa com el fiscal, les acusacions i les defenses de les dos persones imputades, l'exconsellera de Justícia i responsable d'Emergències, Salomé Pradas, i l'aleshores número dos, l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso: “Feia falta tres neurones, conéixer els processos meteorològics i hidrològics, conéixer el territori i prendre decisions".

Tant Pérez i Armengot han descartat la teoria de l'apagada informativa, a què s'acullen els dos acusats, i han defensat que la informació proporcionada en temps real pels organismes estatals al Cecopi —l'Aemet i la Conferència Hidrogràfica del Xúquer— era "suficient" per a preveure que el que passava era "greu". Tampoc han donat validesa als arguments que apunten a la imprevisibilitat de l'episodi meteorològic: "Amb els inputs que tenien era impepinable que ocorreria alguna cosa", "entre les tres i les sis [de la vesprada] venia el pitjor a efectes de pluja", han insistit.

Els compareixents han recordat que aquell dia hi havia decretat un avís roig des d'Aemet "de manera continuada" i també que "mentre hi ha una alerta hidrològica no s'hi pot abaixar mai la guàrdia", com era el cas aquell 29-0. Igualment, han contraposat la gestió en un episodi semblant, la gran riuada de 1957, quan "l'agutzil municipal va alertar a Catarroja perquè el veïnat pujara a les parts més altes amb una hora d'antelació". "Ara hi ha hagut una actuació més que negada per a avisar la població", han considerat.

En declaracions als periodistes abans d'entrar en seu judicial, els dos geògrafs han assenyalat que venien a ratificar davant de la instructora les conclusions de les seues investigacions, que revelen com les aportacions dels barrancs de la Saleta i Gàllego, però sobretot el de l'Horteta de Torrent, van ser decisius en l'avinguda d'aigua que es va engolir l'Horta Sud en qüestió de minuts. Estes onades "multiplicaren els efectes de la riuada a la conca del barranc de Poio", han ratificat.