Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"

La Generalitat deu la factura de maig a les farmàcies. Vora 160 milions. Justifica el retard amb l'arribada del fons de liquiditat (FLA) del govern espanyol. Per contra, l'oposició l'acusa d'haver buidat la caixa amb la baixada d'impostos a les rendes més altes i els beneficis fiscals a empreses com la nuclear de Cofrents. Però el sector demana "no entrar en política". Vol diners, no explicacions. El col·legi de la Comunitat Valenciana estudia mesures [ha convocat els col·legiats l'1 de juliol per a votar-les] i este dilluns hem sabut que entre les possibilitats damunt la taula hi ha la de fer vaga.

Ho ha avançat en Les notícies del matí la portaveu de l'associació de propietaris de farmàcies de la província de València (Farval). "Estem plantejant tancaments patronals, no sabem si de mesos o dies. No podem tancar perquè som servei públic i la mateixa administració que no ens paga ens pot multar per obrir. Seria com una vaga. Demanaríem autorització i s'establirien serveis mínims", ha explicat a À Punt Carmen García. Farval representa vora el 25% de les farmàcies de la província de València.

García assegura que la patronal del sector està en alerta i no vol passar pel mateix tràngol que el 2011, quan els impagaments es prolongaren huit mesos i els farmacèutics van recórrer a préstecs i estalvis per a complir amb el mandat legal de dispensar els medicaments. Moltes acabaren tancant, un "cercle viciós" amb què es torna a especular en els fòrums d'empresaris farmacèutics, segons García.

Estem plantejant tancaments patronals, no sabem si de mesos o dies, que tindrien forma de vaga

"Sanitat ens ha dit que només deixaran de pagar-nos maig, que la factura de juny (que s'abona a un mes vista) sí que la pagaran. I la de maig quan entre el FLA [que la Generalitat preveu que ha d'arribar en juliol]. En el sector estem nerviosos. L'altra vegada se'ns va dir el mateix i vam passar huit mesos així", advertix, "llavors la gent va rehipotecar cases, va demanar préstecs i es va quedar sense estalvis".

Hi ha 2.350 farmàcies la Comunitat Valenciana, amb entre tres i cinc empleats de mitjana. El sector genera entre 7.000 i 12.000 ocupacions directes, que poden arribar a 15.000 comptant els servicis de suport, segons García. La factura de la Seguretat Social representa vora el 60% dels ingressos. El 80% en les més xicotetes. "Hem de demanar préstecs privats per a sufragar la despesa de la Seguretat Social. És tan injust...", subratlla la portaveu de Farval sobre la situació a què aboca l'obligació legal de les farmàcies de dispensar els medicaments, per la condició de servici públic, malgrat que l'administració no els pague.

En lloc d'estar dins de la partida de Sanitat, estem en la de proveïdors, i depenem del FLA, quan no hauria de ser així. Demanem que ens traguen.

Considera que no hi ha un risc per al subministrament de medicaments a la població, però sí del tancament de les farmàcies més menudes, com les dels entorns rurals o les oficines més afectades per la dana, que començaven ara a alçar el cap. Si una farmàcia arribara a tancar, el pacient podria tronar les medicines en un altra, un desplaçament que es complica per a la població de les zones rurals.

"Estem lligats de mans i peus", valora la farmacèutica, que situa en la base del problema un detall tècnic: "En lloc d'estar dins de la partida de Sanitat, estem en la de proveïdors, i depenem del FLA, quan no hauria de ser així. Demanem que ens traguen de la partida de proveïdors". La reivindicació la van fer arran de l'experiència en la crisi anterior, però dotze anys després continua en els llimbs. "Som centres sanitaris amb titularitat privada, el mateix que un hospital concertat. Per què uns som proveïdors i altres sanitaris?", ha exposat en relació amb la diferència de tracte respecte dels serveis externalitzats en centres hospitalaris privats.