Les famílies de grans dependents reclamen més celeritat en l’arribada de les ajudes

La queixa més comuna de les associacions de familiars de grans dependents i les mateixes persones afectades és que, a pesar de tindre reconegut el grau de dependència, les ajudes tarden molt a arribar-los. 

Marc té sis anys i ha de comunicar-se amb gestos. Poc després de nàixer li van diagnosticar la síndrome del cromosoma X fràgil, un trastorn genètic que duu associat hiperactivitat, ansietat i trastorn de l'espectre autista. 

Mitjançant un comunicador, Marc expressa el que sent o necessita. La dependència és total perquè el xiquet no pot menjar a soles ni té control d'esfínters. Sa mare, Mónica Johnson, assegura en À Punt Notícies que a pesar de tindre reconegut el nivell més alt de dependència, l'ajuda no li arriba. “Estan retardant l’aprovació de l’ajuda de Marc ara quan més la necessita”, assegura. 

La mateixa impotència sent Ana. Fa 11 anys li diagnosticaren esclerosi múltiple. S’ha pogut defensar amb crosses durant anys, però ara ja no pot caminar i depén d’una cadira. En declaracions en À Punt Notícies, conta que el més difícil és assumir que només pot anar a pitjor. Té fatiga crònica, perd l'equilibri i pateix dolors musculars. 

Ana demana mantindre un poc d’independència, però això només s’aconsegueix amb una ajuda econòmica. Una llarga espera que anímicament, afig, és difícil de suportar.