Experts de parcs naturals avisen de més rescats en muntanya per una excessiva confiança en les apps

Un projecte d'R+D sobre l'ús de noves tecnologies per part dels senderistes, finançat pel Consell Superior d'Esports i coordinat per la Universitat Catòlica de València (UCV), ha celebrat un seminari en el Centre d'Interpretació del Parc Natural Serra d'Espadà, a Eslida. En aquest seminari investigadors i directors de parcs naturals han coincidit a alertar sobre l'augment de rescats en muntanya per l'ús de les noves tecnologies.

Els experts han assenyalat que els nous hàbits que imperen en el senderisme en l'actualitat, entre els quals citen confiar exclusivament de les aplicacions mòbils i de les xarxes socials a l'hora d'eixir a la muntanya, recórrer camins no transitats o obrir sendes on no haurien d'obrir-se, han augmentat de forma molt considerable els perills, i també els rescats.

Per a Pablo Vidal, professor de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de la UCV i investigador principal del projecte, "estem davant un canvi dràstic en el comportament dels senderistes, usuaris dels parcs naturals". Per la qual cosa, "hem d'adaptar-nos a les noves necessitats, però també als nous reptes i riscos que implica l'activitat en la naturalesa amb les noves tecnologies".

Així, Vidal ha posat l'accent en la "necessitat de modificar substancialment la manera d'informar dels gestors dels parcs naturals perquè els usuaris dels espais protegits cada vegada fan menys ús dels centres d'interpretació i s'informen directament des del mòbil".

El projecte té com a objectiu analitzar la influència de l'ús del mòbil i les xarxes socials en el senderisme, i per a això estudia el seu impacte en cinc parcs naturals espanyols: la serra de Mariola i la serra d'Espadà, a la Comunitat Valenciana; les serralades Subbètiques a Andalusia; el Cadí-Moixeró, a Catalunya, i les Valls Occidentals a Aragó.