Víctor Maceda: "Durant molt de temps s’ha construït a l'Horta Sud com si no hi haguera cap risc i ara hem vist que sí"

El periodista, analista polític i escriptor Víctor Maceda acaba de publicar Les cicatrius de València. De la fúria de l'aigua a la catarsi col·lectiva, un llibre en què reflexiona sobre les grans riuades que han assolat el territori, des de la gran riuada de València del 14 d'octubre del 1957 fins a la dana del passat 29 d’octubre. Col·laborador habitual d'À Punt, el comunicador ha contat en una entrevista en Les notícies del matí sobre les semblances i diferències de les dos catàstrofes, el context en què es produïren i les lliçons i reptes que ens deixen, tenint en compte que la Comunitat Valenciana està en la zona d'Espanya on esta mena d'episodis són i seran cada vegada més freqüents per l'impacte del canvi climàtic. I per a ell, hi ha una conclusió clara: la "macroconstrucció" que veiem a l'Horta Sud producte de les darreres dècades evidencia que "no hem aprés la lliçó del 57". "Durant molt de temps s'ha construït com si no passara res, com si no hi haguera cap risc, i ara hem vist que sí. L'aigua, quan no ha trobat el camí natural per a eixir, ha arrasat amb tot el que ha trobat al davant", ha afirmat, en referència a la fatídica barrancada que va causar 229 víctimes mortals —una un nonat— i que el mes que ve farà un any.

Maceda ha recordat que l'Horta Sud, zona zero de la dana del 29-O i la comarca més devastada per l'aigua —amb permís de la Ribera Alta, Utiel i municipis com Chiva i Chestet— està hui en dia molt densament poblada i alberga localitats, com Mislata i Benetússer, que són les que tenen una densitat poblacional més alta de tot Espanya. "El nivell d'assolament ha sigut descomunal i això és producte en part de les nostres errades, perquè hem construït en zones inundables", ha assenyalat. En este sentit, ha apuntat que el llibre inclou dos mapes elaborats pel professor Joan Membrado que mostren l'Horta Sud en el 1956 i en el 2024, en què "queda molt clar com hem anat guanyant–li espai a l’horta de manera abusiva". Vies del metro, d'alta velocitat, carreteres, moltíssimes vivendes, polígons industrials, centres comercials... "Pràcticament, no hi ha un pam de terreny sense ocupar", ha afegit.

L'escriptor valencià fa en l'obra una comparativa de les dos grans inundacions que negaren part del territori i matisa les diferències entre l'una i l'altra, sobretot pel que afecta els mitjans per a comunicar-se entre la població. En el 1957 els avisos funcionaren millor que en l'última dana, gràcies fonamentalment a la gran presència que tenia en totes les cases la ràdio, gran mitjà de comunicació per excel·lència en aquella època. També recorda que els serenos van anar casa per casa alertant el veïnat de la tragèdia, que finalment es va saldar amb una seixantena de víctimes mortals a la capital. Això, considerant només les comptabilitzades en el cens oficial, i apujaven a 81 tenint en compte les de les poblacions del voltant, encara que "és molt probable que n'hi haguera més", subratlla Maceda.

Evidentment, no hem aprés la lliçó del 57, però dubte sincerament que aprendrem la lliçó del 24

"Costa de creure que hui en dia hi haja hagut 229 morts en una catàstrofe semblant, encara que s’ha de reconéixer que l’afectació territorial de la dana ha sigut molt més gran. D’Utiel a l’Albufera són pràcticament noranta quilòmetres en línia recta, l’aigua va devastar tot el que va trobar de camí. Però també és cert que ara hi ha més mitjans per a tindre informació, com telèfons mòbils, televisió o internet, i per això costa molt més de creure que haja pogut passar això i és més imperdonable que en la riuada del 57", ha lamentat Maceda, que insta a reflexionar sobre el que "s'ha fet malament tots estos anys".

Segons ha opinat, del 29-O "hem aprés que som molt vulnerables, que vivim en una zona de risc extrem i que hi hem de ser conscients en tots els sentits". Això comporta, ha dit, "saber a què ens enfrontem quan edifiquem on ho fem". I, més enllà de la planificació urbanística, Maceda ha apostat per una "cultura de l'emergència molt més moderna i avançada". En este sentit, ha esmentat el cas del Japó, amb una població molt habituada a patir tragèdies naturals com sismes o inundacions i que davant d'això "està previnguda i sap com actuar-hi".

L'autor de Les cicatrius de València, tot i això, no es mostra molt optimista pel que fa al futur, per l'auge de l'urbanisme en zones inundables i de risc. Ha recordat, de fet, que el mateix dia de la dana les Corts aprovaven un decret presentat pel Consell l'estiu passat que rebaixa de 500 a 200 el límit permés per a construir hotels a la costa. "Evidentment, no hem aprés la lliçó del 57, però dubte sincerament que aprendrem la lliçó del 24. Sembla que el progrés i el benefici econòmic estan lligats sempre a construir", ha conclòs.