Escola Valenciana celebra les primeres Trobades a Alacant després de la consulta sobre la llengua base

Escola Valenciana ha celebrat les primeres Trobades en valencià a Alacant després de la polèmica consulta de la llengua base d’Educació. Ho ha fet a Alacant, a la comarca de l’Alacantí, al CEIP Joaquín Sorolla.

El lema “En valencià, lliures i amb orgull” encapçala el manifest de les Trobades d’Escola Valenciana 2025. Un text que comença “mostrant la solidaritat i el suport” de l’associació “a totes les persones que han patit les desastroses conseqüències de la dana del passat 29 d’octubre”.

El manifest, a més, critica la tardança en la gestió de la dana enfront de la urgència per a “accelerar la votació de les famílies sobre la tria de la llengua base de l’ensenyament de l’alumnat als centres educatius”.

“No volem camins tancats”

El manifest critica obertament la llei de llibertat educativa del Consell de Carlos Mazón, “feta tota ella per anorrear al màxim la llengua pròpia”, afirmen, i exigeixen “el dret a matricular les nostres filles i fills en l’ensenyament en valencià” i no volen "camins tancats".

Per això, es mostren “orgulloses i orgullosos; dels nostres costums, de la nostra història, del nostre mode de vida, de la nostra identitat i, per tant, de la nostra llengua i cultura, conscients que cal preservar-les de totes les agressions que les volen diluir i de l’important paper que teniu les nostres famílies en esta preservació”.

Així, volen que estes Trobades “siguen un any més una eina d’agermanament, no d’imposició; d’encontre, no d’enfrontament; d’enriquiment, no pas d’anorreament de la nostra llengua, la nostra cultura i de tot allò que ens cohesiona com a poble”.

Imatge i cançó Trobades 2025

La imatge de les Trobades 2025 és de l’il·lustrador Natxo Sarvatxo i, a més, s’ha presentat “Paradís”, la cançó de Bèrnia que “és una celebració a l’escola ideal, que promou la diversitat, la llibertat de cada individu a crear el seu propi camí i l’alegria. És una explosió d’energia, com la primavera, com cada trobada; una proposta vitalista que projecta força i alegria en temps de foscor”.

“En valencià, lliures i amb orgull”

Davant “del context de gran hostilitat política i social envers la llengua i la cultura, amb un model d’educació que menyscaba l’aprenentatge del valencià i, per tant, el seu ús social”, Escola Valenciana proposa “situar l’estima i la rebel·lia en el centre de l’acció política pel valencià”. 

“El valencià és la llengua que ens identifica i ens fa diferents, perquè és la nostra llengua, l’eix vertebrador de la nostra cultura; perquè la nostra identitat comença amb la llengua amb què interpretem el món, perquè és una llengua rica que ha donat insignes autors, des d’Isabel de Villena fins a Isabel-Clara Simó, i moltes i molts d’altres”, incideixen.

D’esta manera, des de l’Escola Valenciana fan “una crida a la mobilització ciutadana per a usar la llengua amb naturalitat, valorar-la positivament, transmetre-la generacionalment i treballar pel seu reconeixement i prestigi social a tots els àmbits i espais”. Així, volen “fer front l’odi amb l’educació en la lleialtat lingüística i l’autoestima”.

Una llengua parlada per deu milions de persones

La nostra llengua, amb diverses varietats dialectals, és la desena de les 24 que es parlen a la Unió Europea i és parlada per deu milions de persones. Des d'Escola Valenciana conviden a “pensar, llegir, escriure i viure en valencià”. 

Un fet que no exclou conéixer “tantes llengües com siga possible; és absolutament conegut i acceptat que el coneixement de llengües amplia exponencialment la capacitat i la facilitat d’adquirir altres coneixements”. Així, manifesten que “les poques avaluacions que s’han fet i estan publicades han demostrat que l’alumnat que estudia en valencià obté millors resultats en llengües, però també en la resta de disciplines”.