Entra en vigor la primera llei europea que obliga a restaurar la naturalesa

La Llei de la restauració de la naturalesa, la primera norma de la història de la Unió Europea que obligarà els països a restaurar la naturalesa i no sols a protegir-la, entra en vigor este diumenge després que la tramitació haja estat prop de descarrilar.

La legislació es va enfrontar a obstacles tant en l'Eurocambra, per l'oposició del Partit Popular Europeu, com en el Consell, per un sobtat canvi de posició d'Hongria. Finalment, en la vespra de la votació final, Àustria va passar al bàndol del "sí", cosa que permet així que els països que la secunden superaren el percentatge necessari per a l'aprovació.

L'entrada en vigor de la norma suposa un "nou avanç en l'esforç per revertir la deterioració de la naturalesa, aconseguir la neutralitat climàtica i reforçar la preparació i la resiliència d'Europa enfront dels efectes del canvi climàtic", va indicar en un comunicat la Comissió Europea.

La meta de la legislació, originalment proposada el juny del 2022, és restaurar almenys el 20% dels ecosistemes degradats el 2030 i tots a mitjan segle, incloses les terres de cultiu.

Entre altres punts, el reglament estableix obligacions per a corregir la disminució de pol·linitzadors, recuperar el 30% dels aiguamolls, de les torberes, per a ús agrícola, no reduir espais verds urbans o eliminar barreres artificials en els rius de la Unió Europea.

L'objectiu de la llei és compassar la legislació comunitària amb els acords sobre biodiversitat de les Nacions Unides, però el text es va convertir durant la tramitació en un símbol de la batalla ideològica entorn de l'agenda verda.

El reglament s'ha adoptat amb els vots a favor de Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Àustria, Portugal, Romania, Eslovènia i Eslovàquia; el vot en contra d'Itàlia, Hongria, els Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia, i l'abstenció de Bèlgica.