Com elegixen el fiscal general de l’Estat?
La dimissió de García Ortiz arran de ser condemnat a dos anys d’inhabilitació activa el procés d’elecció del substitut nomenat pel rei, a proposta del govern, després d’escoltar el CGPJ
Després de la dimissió del fiscal general de l'Estat, que ell mateix ha presentat este dilluns per carta al ministre de Justícia arran de la condemna que li ha imposat el Suprem, s'activa el seu relleu. La inhabilitació durant dos anys d'Álvaro García Ortiz per revelació de secrets comporta que s'active l’article 124.2 de la Constitució, que establix que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel rei, a proposta del govern, després d’escoltar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però, quins són els passos i els requisits que contempla el procés?
Juristes amb més de quinze anys d'exercici
El nomenament del fiscal general de l’Estat està regulat en la Llei 50/1981, de 30 de desembre, de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. En l’article 29 d’esta norma s’indica que al fiscal general de l'Estat el triaran juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la professió.
Cinc anys sense càrrecs polítics
També recull que no podrà ser proposat per al càrrec qui en els cinc anys anteriors haja sigut nomenat titular d'un ministeri, d'una secretaria d'Estat o d'una conselleria d'un govern autonòmic, ni qui haja sigut elegit titular de la presidència d'una corporació local o haja tingut la condició de diputat, senador, o membre del Parlament Europeu o d'una Assemblea legislativa d'una comunitat autònoma.
Què passa si és membre de la carrera fiscal?
Si el nomenament de fiscal general recaiguera sobre un membre de la carrera fiscal es quedarà en situació de serveis especials, com ha sigut el cas de García Ortíz, que és fiscal de carrera.
Compareixença en el Congrés
Rebut l'informe del CGPJ, que no és vinculant, el govern estatal comunicarà la seua proposta al Congrés perquè assenyale la compareixença de la persona triada davant la Comissió corresponent de la cambra, perquè es puguen valorar els mèrits i idoneïtat del candidat proposat.
Jurament i presa de possessió
Una vegada nomenat, el fiscal general de l'Estat prestarà davant el Rei el jurament o promesa que prevé la llei i prendrà possessió del càrrec davant el ple del Tribunal Suprem.
Quatre anys amb justificades excepcions
El mandat del fiscal general de l'Estat tindrà una duració de quatre anys. Sols podrà cessar abans que concloga este mandat per cinc motius: a petició pròpia, per incórrer en alguna de les incompatibilitats o prohibicions establides en la llei, en cas d'incapacitat o malaltia que l’inhabilite per al càrrec, per incompliment greu o reiterat de les seues funcions, i quan cesse el govern que l’ha proposat. Les quatre primeres causes de cessament s’ha de traslladar al Consell de Ministres.
Més llegit
-
Localitzen sa i estalvi en aigües d’Algèria l'ocupant d’un veler que va desaparéixer fa onze dies a Alacant
-
Vandalitzen la casa de l'autor confés de l'assassinat del menor de 13 anys a Sueca
-
José Luis Ábalos renuncia a l'acta de diputat al Congrés
-
La borrasca Kristin activa l'avís taronja per vent de 90 km/h a tot Alacant i l'interior de València
-
La borrasca Kristin deixa nombroses incidències per vent i neu a la Comunitat Valenciana
-
València Basket - Maccabi, amb públic