Ecopostureig: les etiquetes falses i la publicitat enganyosa no salvaran el planeta

Ser sostenible o ecològic és un reclam, un valor a l'alça. Les empreses ho saben i moltes juguen a l'ecopostureig, al greenwashing o llavat verd. Paraules com artesà, ecològic, natural, bio o imatges vinculades a la natura on predomina el color verd, ens poden fer pensar que estem adquirint productes sostenibles. En molts casos, però, és pur màrqueting.

Walesska Schesinger, membre del departament de comercialització i investigació de mercats de la Universitat de València, explica que aquesta pràctica es pot donar en productes, serveis i també pel que fa a la imatge d’una empresa. Els símptomes del llavat verd són la publicitat exagerada, que indueix a enganys i les etiquetes falses.

La recomanació bàsica és sobrepassar l'aparença i mirar amb calma l'etiquetatge. Existeixen certificacions i organismes que regulen que els productes són veritablement ecològics. Cal, això sí, investigar l’origen del que consumim. 

Celia Ojeda, responsable de l’àrea de biodiversitat de Greenpeace, exposa més casos de greenwashing. Hi ha cadenes d’aviació que afirmen que planten arbres per a reduir les elevades emissions que generen i també marques de moda que asseguren que part de la seua producció és sostenible, quan “probablement [siga] un 1% o menys”. 

Aquestes pràctiques, tot i que poc ètiques, sovint s'emmarquen dins de la legalitat. La Unió Europea, però, ha multat empreses com Decathlon o H&M per afirmar en anuncis que la roba que venen és sostenible quan no ho era.