David Sánchez, germà del president del govern, condemnat a nou anys d'inhabilitació per a ocupació pública

L'Audiència de Badajoz ha condemnat David Sánchez, germà del president del Govern, a nou anys d'inhabilitació en càrrecs públics per cooperació necessària d'un delicte de prevaricació administrativa.

Per la seua banda, l'expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, ha sigut condemnat a díhuit anys d'inhabilitació per a ocupació pública com a autor de dos delictes de prevaricació administrativa per la contractació de David Sánchez, germà del president del Govern, i de Luis Carrero, amic d'este. En conjunt, la sentència condemna a onze persones pels fets jutjats.

David Sánchez s'enfrontava a una pena de sis anys de presó per tràfic d'influències i prevaricació en la causa que ha jutjat la suposada adjudicació a dit d'una plaça d'alta direcció —coordinador de conservatoris, posteriorment rebatejada com a director de l'oficina d'arts escèniques— al germà del president del govern espanyol el 2017 i d'una altra per un amic d'este, Luis Carrero, el 2023. La Fiscalia en demanava l'absolució.

En la sentència, el jutge establix que són "múltiples els indicis acreditats mitjançant prova directa" que permeten inferir, "d'acord amb les regles de la lògica i de la raó", que cap dels acusats era alié al pla delictiu "ideat per les més altes instàncies de la Diputació de Badajoz" per a la creació de la plaça que posteriorment s'adjudicà al germà de Pedro Sánchez.

Així, en les conclusions probatòries, la sentència assenyala que els 11 acusats actuaren "en execució d'un pla preconcebut, amb unitat d'acció", per a dur a terme "els actes arbitraris" amb l'objectiu d'"afavorir" David Sánchez Pérez-Castejón. Una "arbitrarietat que es manifestà en la urgent creació d'una plaça d'ocupació pública" de coordinador d'activitats dels conservatoris, que el jutge titla d'"innecessària i buida de contingut", per a primar l'"interés particular del seu futur adjudicatari sobre l'interés general".

Assenyala el pronunciament que esta plaça es va crear establint unes condicions laborals i retributives pròpies del personal d'alta direcció, i es va concedir a David Sánchez "conculcant els principis de mèrit i capacitat", així com amb "opacitat i irregularitat en la tramitació dels corresponents procediments administratius".

Afig que el canvi de nomenclatura del lloc de faena "creat per a i adjudicat" a David Sánchez Pérez-Castejón, de coordinador dels conservatoris a cap de l'Oficina d'Arts Escèniques, va suposar "de facto" una "modificació substancial" de les condicions de faena verificada "amb el propòsit d'adaptar-les a les apetències personals" del germà de Pedro Sánchez, "per les activitats operístiques, dotant-lo de quantioses partides pressupostàries a l'efecte".

També emmarca en este context la creació d'una altra plaça d'ocupació pública d'alta direcció, que va ocupar el seu amic Luis Carrero. La sentència considera també que eixa plaça era "innecessària i òrfena de funcions" i que tenia "l'exclusiu afany d'adjudicar-la en comissió de servicis a l'antic col·laborador i amic" de David Sánchez, amb l'objectiu que "este continuara coadjuvant aquell en les seues tasques operístiques, malgrat que havien sigut nomenats per a prestar servicis en llocs administratius que no guardaven relació entre sí".

Per tot això, la sentència arriba a la conclusió que este procés "fluïx de manera natural" amb l'objectiu que els acusats entregaren al germà de Pedro Sánchez i al seu amic Luis Carrero "dos places retribuïdes amb fons públics de nova creació perquè pogueren dedicar-se a les activitats que se'ls antullara, sense cap control".

Als onze se'ls absol del delicte de tràfic d'influències.