Cuba admet converses amb els Estats Units enmig d’un augment de les protestes socials

El govern cubà ha reconegut que manté converses amb els Estats Units en un moment especialment delicat per al país, marcat per l’augment de les protestes i el malestar social. En les últimes setmanes s’han multiplicat les casserolades i altres mobilitzacions ciutadanes a causa de les apagades, l’escassetat de combustible i l’encariment dels aliments.

La situació econòmica s’ha agreujat després del bloqueig petrolier iniciat pels Estats Units al gener, que ha intensificat una crisi estructural que ja s’allarga set anys. La falta de combustible i el col·lapse del transport públic, junt amb els talls d’electricitat, cada vegada més freqüents, i el deteriorament dels servicis públics, han incrementat la tensió social a l’illa.

Segons la sociòloga cubana Cecilia Bobes, professora i investigadora de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials a Mèxic, en l’última setmana s’ha registrat un “augment explosiu” de les protestes. L’experta també destaca la participació creixent d’estudiants universitaris i l’augment del nivell de tensió en algunes mobilitzacions.

Durant els últims dies s’han registrat protestes nocturnes en diverses ciutats del país, amb casserolades, cremes de fem i crits contra el govern en barris de l’Havana i altres localitats. Una de les concentracions més nombroses es va produir a Morón, on centenars de persones es van concentrar davant de la seu municipal del Partit Comunista després d’una apagada de més de 24 hores.

El malestar també s’ha traslladat a l’àmbit universitari. A la Universitat de l’Havana, una trentena d’estudiants van protagonitzar una assentada a la icònica escalinata del centre, la primera ocupació d’este espai en dècades. Els joves, organitzats en el grup Acció de Reforma Universitària, denuncien les dificultats per a seguir les classes a causa de les apagades i critiquen que les autoritats acadèmiques no atenen les seues demandes.

Converses amb els EUA

Enmig d’este clima de tensió social, el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va reconéixer divendres que el seu govern ha iniciat un “diàleg” amb els Estats Units, tal com Washington havia afirmat en les últimes setmanes. L’Havana havia negat inicialment estes converses, però fa uns dies va deixar de fer-ho.

El mandatari va explicar que els contactes es troben encara en “fases inicials” i que els dos països continuen “allunyats” de qualsevol acord. L’objectiu, segons va indicar, és explorar possibles vies de solució a les diferències bilaterals a través del diàleg.

Díaz-Canel va assenyalar que les converses busquen obrir espais d’entesa i possibles àrees de cooperació que permeten avançar cap a una relació menys confrontada. També va remarcar que es tracta d’un procés “molt sensible” que s’està gestionant amb discreció i responsabilitat.

Poques hores abans d’este reconeixement, el govern cubà també havia anunciat l’excarceració de 51 presos després de contactes amb el Vaticà. Segons diverses organitzacions no governamentals, almenys quinze d’estos reclusos complien condemna per motius polítics.