Condemnen a 28 anys de presó l’home acusat de matar el canonge de la catedral de València

El tribunal del jurat de l'Audiència Provincial de València ha condemnat este dilluns a una pena de presó de 28 anys l’home acusat d’asfixiar fins a la mort Alfonso López Benito, el canonge emèrit de la catedral de València. El magistrat el considera autor d'un delicte d'assassinat —pel qual li imposa vint anys de presó—, un delicte de robatori amb violència —penat amb cinc anys de presó— i un delicte continuat d'estafa —pel qual el condemna a tres anys.

La sentència, dictada després que un jurat popular emetera veredicte de culpabilitat el 3 de febrer, no contempla cap indemnització en concepte de responsabilitat civil perquè no considera provada l'existència de familiars directes de la víctima que pogueren reclamar per la defunció.

El jurat va considerar provat que sobre les onze de la nit d'aquell dia, el processat, acompanyat d'una altra persona no identificada amb la qual havia ideat un pla previ, va acudir al pis del carrer de les Avellanes de València de la víctima, de 79 anys i amb la qual l'unia una relació d'amistat des de feia mesos. Els agressors van aprofitar que el canonge estava sol en el domicili i, segons el relat de fets provats de la resolució judicial, l'acompanyant del condemnat el va tirar al llit, li va tapar la boca i el va ofegar amb l'altra mà. Esta maniobra va posar fi a la vida de la víctima, que no va tindre cap oportunitat de defendre's de l'atac.

A continuació, els agressors es van apoderar del telèfon de l'ancià i de dos targetes de crèdit que es va quedar el penat. Amb una d'elles, va traure diners en efectiu i va fer compres per valor superior als 2.300 euros. Segons va considerar provat el jurat popular, el condemnat li va entregar part dels diners en efectiu a l'autor material de l'assassinat mentre que amb l'altra targeta va fer compres per valor de 375 euros.

Durant el juí, el condemnat va mantindre que no va participar en l'assassinat ni el robatori, que no va ser a la casa i que va ser un home anomenat Manuel el que li va entregar les targetes i el telèfon mòbil de la víctima al carrer. No obstant això, el president del Tribunal considera ara, de conformitat amb el veredicte del jurat, que esta tesi no va quedar provada pel fet que, a l'hora de la mort, les dades de posicionament mòbil acrediten que “estaven situats en el mateix lloc els telèfons mòbils de la víctima i l'acusat, ja que des de les 02:04 hores, (…) el telèfon de la víctima va començar a tindre activitat i des del mateix es feien diversos intents d'accés” a les aplicacions bancàries i comercials de la víctima.