Les comunitats veïnals esperen les indemnitzacions del Consorci per a fer les reparacions

Més d’un mes després dels efectes devastadors de la DANA, amb les tasques de restitució dels serveis més bàsics, com el menjar i els subministraments d'aigua, llum i gas escomeses, les prioritats passen de les emergències a atendre les urgències per a recuperar la normalitat del dia a dia.

En este context, moltes comunitats veïnals es veuen en la situació de reparar la finca amb uns diners que encara no tenen. A més de buidar els garatges de fang, el veïnat dels edificis afectats per la DANA han d'enfrontar-se també a nombrosos desperfectes: canvi d'ascensors, reforma de patis, reparació de timbres, bústies, portes i zones comunes. Fins que arriben els diners del Consorci de Compensació d'Assegurances, molts hauran d'assumir estes despeses.

En molts casos, els administradors es queixen que ni han passat a peritar encara i la quantitat de finques afectades fa que tant la burocràcia com les reparacions vagen molt lentes. Tal com afirma l’administradora de finques, Yolanda Esteve, “els proveïdors tenen la capacitat que tenen, no poden canviar 100 portes de garatge en una setmana”. A més, explica que “encara reparen coses urgents, i els pèrits s’acullen als pressupostos dels proveïdors, la qual cosa ens està sumint en el caos”.

Per altra banda, les comunitats es troben amb el repte de posar-se d'acord en com afrontar la situació, cosa que sovint també és difícil. “En alguns casos prefereixen derramar ja i, en altres casos, s’estimen més esperar al consorci, però és lent i encara hi ha finques sense peritar”. De fet, l’administradora afirma que només té “una proposta d’indemnització d’una comunitat”. Hauran de passar molts mesos encara fins que estos edificis es recuperen totalment.

Dos terços dels prop de 10.000 ascensors danyats continuen sense funcionar

Dos terços del voltant de 10.000 ascensors danyats per l'aigua i el fang continuen sense funcionar a estes poblacions, la qual cosa manté pràcticament confinats al domicili milers de persones amb problemes de mobilitat. El president de la patronal valenciana dels ascensors (Ascencoval), Emilio Carbonell, ha explicat que es calcula que hi ha hagut 10.000 elevadors de les poblacions afectades que van quedar sense funcionament en un primer moment.

A diferència d'altres elements, el restabliment del subministrament elèctric no significa que l'ascensor funcione, ja que abans cal netejar els fossats plens d'aigua i fang i restituir els elements danyats, com els desperfectes a les portes arrancades o en les cabines, a més de l'electrònica o motor.

Reparacions entre 1.000 i 60.000 euros

Amb un cost estimat entre els 1.000 euros i un màxim d'uns 60.000, un de cada tres ja els han reparat i els veïns poden fer-los servir, un altre terç aproximadament es preveu que torne a funcionar en un termini “raonable” de temps. El terç restant es creu que tardarà a tornar a estar operatiu en un període que oscil·la entre diversos mesos i el mig any, aproximadament.

Especialment afectats han resultat els ascensors hidràulics de cotxes que, segons el president de la patronal, per normativa tenen la maquinària, bombes, pistons, maneguets i electrònica en el soterrani, just a la zona més negada. La reparació o substitució d'estos muntacàrregues especialment dissenyats per als vehicles poden arribar a costar uns 60.000 euros. Segons Carbonell, el 29 d'octubre els tècnics d'assistències van triplicar els serveis per rescats en les cabines a causa de les primeres pluges i talls de llum, en una jornada caòtica i de rècord d'intervencions.

Confinament involuntari

A l'espera de les assegurances de les finques i del Consorci, algunes comunitats de propietaris han negociat amb les companyies mantenidores de l'ascensor per a avançar els diners i accelerar la posada a punt.

Centenars de persones en cadascun dels 75 municipis damnificats per la DANA han patit o pateixen encara un confinament involuntari des del 29 d'octubre per no poder eixir al carrer per elles mateixes en una situació que pot arribar a ser preocupant per generar angoixa i frustració.

Amb la coordinació dels serveis socials municipals, diverses ONG tracten de pal·liar esta situació portant diàriament menjar i articles de primera necessitat fins a la porta d'estos veïns amb poca mobilitat, molts d'ells majors encara que també convalescents per intervencions quirúrgiques, amb discapacitat física o fins i tot famílies monoparentals amb bebés, entre molts altres tipus de perfils.