Cinc mesos de la causa sobre la gestió de la dana: qui és qui en el procés judicial
El jutjat número 3 de Catarroja instrueix el procediment, que analitza les 228 defuncions i lesions que es van poder produir per imprudència greu, associats a “una actuació negligent”
La complexa causa penal sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre, que es va saldar amb 228 víctimes —225 mortals i tres encara desaparegudes— i desenes de milers de vides capgirades, compleix este dilluns cinc mesos. La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, instrueix des del 5 de desembre les diligències prèvies, obertes inicialment per 75 defuncions en localitats d'eixe partit judicial, que han anat augmentant després de les inhibicions d'altres jutjats.
La jutgessa, que des de març es dedica en exclusiva a esta causa després del reforç aprovat pel Consell General del Poder Judicial, ha pres declaració principalment a familiars dels morts i a alguns experts, així com als dos investigats —Salomé Pradas i Emilio Argüeso—, a més de reclamar informes i dictar diverses actuacions.
L'objecte del procediment és l'anàlisi de les defuncions i lesions que es van poder produir per imprudència greu, associats a “una actuació negligent” i “l'absència de decisions per a salvaguardar a la població”. No investiga els danys materials, perquè segons la jutgessa estos no es podien evitar, però les “defuncions sí”.
Salomé Pradas i Emilio Argüeso, els investigats
La causa compta, de moment, amb dos persones investigades per “inactivitat”, malgrat la seua posició de garants de la seguretat de la població. La primera és Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior des de juliol del 2024 i fins al 22 de novembre, quan va ser destituïda. En el dia de la barrancada, era la màxima autoritat al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i en “el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població”. Tanmateix, tal com s’ha filtrat de la seua declaració, Pradas va al·legar falta d'experiència i va delegar la responsabilitat en els tècnics.
També investiguen Emilio Argüeso, secretari autonòmic d'Emergències o número dos de la Conselleria de Justícia i Interior des de juliol del 2024 i fins al 3 de desembre, quan també el van destituir. En la seua declaració judicial, va mantindre una “tesi de la ignorància” sobre el que va ocórrer durant la jornada del 29-O que, tal com ha valorat la jutgessa, “no se sosté”. La Fiscalia es va oposar a imputar-lo en el moment actual de la causa, encara que este posicionament es va fer públic quan ja havia declarat.
Vora 250 testimonis ja han declarat en el juí
La jutgessa ha pres declaració a 250 testimonis, majoritàriament familiars de víctimes de la barrancada, però també a perits, treballadors de l'112 i a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. També havia de comparéixer el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, però la seua declaració s'ha ajornat dos vegades: primer perquè la de Bernabé es va allargar quasi set hores i ell estava citat el mateix dia, i després pels efectes de l'apagada de fa una setmana.
Posteriorment, la instructora ha acordat citar com a testimonis el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, els responsables de l'112 i de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències el dia de la dana, i tres alcaldes de la zona —Paiporta, Catarroja i Sedaví—, encara sense data. També diversos perits especialistes en la gestió d'emergències, tècnics responsables de l'enviament del missatge ES-Alert i especialistes en enginyeria hidràulica.
Donada la seua condició d’aforat, Ruiz Tobarra no ha citat com a investigat al president de la Generalitat, Carlos Mazón, malgrat les peticions de les parts, però sí que l’ha convidat —a través de les seues actuacions i provisions— a declarar de manera voluntària com a testimoni. El cap del Consell ha rebutjat l'oferiment.
Una causa amb quaranta acusacions
En la causa hi ha personades actualment unes quaranta acusacions, de les quals una desena exerceixen l'acció popular i les restants, la particular. Les acusacions particulars les exerceixen familiars o dels morts o representants, com l’Associació de Damnificats Horta Sud, en la qual figuren 114 afectats per les inundacions de la dana, i SOS Desapareguts, que va començar en representació directa dels familiars de 64 víctimes. Però més tard, a l'abril, 38 persones se'n van eixir per discrepàncies amb el president de l'entitat i amb la intenció de crear una nova associació, Víctimes Mortals Dana 29-O.
Les acusacions populars les exerceixen, previ pagament d'una fiança de 6.000 euros, partits polítics com Podem, Vox, PSPV-PSOE, Ciutadans i Compromís. També els sindicats FTAP-CGT i Intersindical Valenciana. I finalment associacions i col·lectius com Liberum, Acció Cultural del País Valencià i Mai Més.
Va estar personada l'associació Hazte Oír, però la jutgessa va dictaminar que ja no n'era part perquè no va admetre les seues querelles. La Generalitat va demanar personar-se com a responsable civil subsidiària, però Ruiz Tobarra ho va rebutjar perquè entén que no procedeix en este moment processal.