Més de cent famílies afectades per la dana es querellen contra cinc membres del Consell i la CHX

L'Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud - València, que representa més de cent víctimes afectades per les tràgiques inundacions del 29 d'octubre, han presentat una querella contra cinc membres del govern valencià —alguns dels quals ja no exerceixen el càrrec que tenien aquell dia— i la Conferència Hidrogràfica del Xúquer (CHX), per a depurar responsabilitats per "inacció" en el compliment de les seues funcions. Els acusen de delictes d'homicidi imprudent, lesions i danys, prevaricació omissiva i omissió del deure de socors, segons han explicat en una roda de premsa convocada per a detallar quin serà el full de ruta. El col·lectiu, que va nàixer de manera espontània poques setmanes després que tingueren lloc les riuades que es cobraren la vida d'almenys 224 persones i causaren destrosses en vora cent municipis valencians, han anunciat este pas avant per a portar el cas als tribunals este dimecres, just el dia en què es compleixen tres mesos de la tragèdia.

La demanda penal s'interposa contra l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas —en eixe moment màxima responsable d'Emergències—, l'exsecretari autonòmic del ram Emilio Argüeso, el director general d'Emergències, Alberto Javier Martín; el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre), Jorge Suárez; i la cap de coordinació del servei autonòmic d'Emergències, Inma Piles. A diferència de Pradas i Argüeso, que foren destituïts després de la barrancada, els tres últims continuen actualment en els càrrecs. A més, la querella va contra una sisena persona, però que pertany a l'administració estatal: el president de la CHX, Miguel Polo. Avancen, a més, que demanaran que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, declare com a testimoni durant la fase d'instrucció i no descarten cridar també als alcaldes dels municipis negats.

Representats a través del bufet Vilches Abogados, el centenar d'afectats querellants inicia la via dels tribunals per a reclamar respostes i que es faça justícia després del "segon pitjor desastre associat a un fenomen natural en la història d'Espanya". Fonamenten les acusacions en la "inacció" de les administracions, que no exerciren les funcions que els corresponien segons els càrrecs que ostentaven, ni prengueren les decisions necessàries per a protegir la vida de la ciutadania. "No podem deixar que els responsables d'esta gestió no responguen davant de la justícia per una gestió tan nefasta perquè tenim la sensació que el poder legislatiu no ha respost", ha reclamat el president de l'associació, Christian Lesaec. "La lluita serà llarga, però això no pot quedar així, els responsables han de pagar", ha afegit.

La querella, de 67 pàgines, s'acompanya d'una investigació cronològica en la qual s'argumenta si "s'haguera activat el sistema ES-Alert en el moment oportú no s'hauria produït la magnitud que va tindre la tragèdia" perquè la informació aportada "demostraria que a les 15:00 hores els denunciats ja comptaven amb prou dades per a haver-lo activat". No obstant això, prossegueix la recerca, per raons que "es desconeixen i no s'han explicat" l'alerta massiva a través dels mòbils "no es va enviar fins a les 20:11 hores", quan el cabal del barranc de Poio i el riu Magre estaven "ja completament desbordats".