Càritas València va atendre un 33% de persones més durant 2025 i reclama un pacte social en favor de les persones vulnerades

Càritas Diocesana de València ha reclamat este dijous “un pacte social en favor de les persones que veuen vulnerats els seus drets d'accés a l'habitatge, a un treball digne o una protecció social suficient” en la presentació de la memòria anual de l'any 2025, en la qual han participat el bisbe auxiliar de València, Arturo García, la directora de Càritas València, Aurora Aranda, i la secretària general de la institució, Belén Lado.

El document recull les actuacions de la institució en un any en què, a causa de les conseqüències de la dana, s’ha incrementat “significativament” el nombre de persones que els han demanat ajuda.

Així, han acompanyat un 33% més de persones que l’any anterior, i s'ha reduït el percentatge de persones estrangeres en 9 punts en relació amb 2024. A més, l'entitat ha detectat un increment del 17% en les persones ateses per primera vegada, també relacionat amb les atencions a persones que mai havien necessitat ajuda de Càritas i que la van demandar després de la barrancada.

Tanmateix, defenen que les atencions fetes amb motiu de la dana “no expliquen la cronificació de la pobresa i l'exclusió social; la persistència de les mateixes dificultats a què s'enfronten les persones per a accedir a drets bàsics des de fa una dècada o la normalització de la precarietat a què estem assistint”, segons ha explicat la directora de l'entitat, Aurora Aranda.

Així, durant el 2025, les accions desplegades per Càritas València beneficiaren 73.742 persones, de les quals un 34% són menors d'edat. “Un any més, ens trobem que les persones que accedixen als nostres recursos són cada vegada més i hem d'acompanyar-les durant més temps”, ha afegit Aranda.

En este sentit, els perfils més atesos seguixen la tendència d'anys anteriors: persones migrants en situació administrativa irregular (el 61% de les persones estrangeres ateses el 2025 ho estaven), dones soles amb fills, parelles jóvens amb fills, famílies nombroses i amb vivendes precàries.

Esta tendència continuista subratlla el que mostren alguns informes de referència en l'estudi de la pobresa i l'exclusió —com l'Informe FOESSA Comunitat Valenciana 2025—, aquelles llars en què la persona sustentadora és migrant i/o dona i on viuen menors mostren majors nivells d'exclusió. És a dir, el gènere i l'origen són factors transversals que condicionen l'accés a drets i la igualtat d'oportunitats, conclou la memòria.

L'entitat detecta, a més, que l'habitatge és el principal factor de desigualtat: quatre de cada deu persones ateses veuen vulnerat este dret: bé perquè estan en situació de sensellarisme bé perquè l'habitatge no cobrix les necessitats de les famílies o bé perquè estan llogades o rellogades sense contracte.

Necessitat d'un pacte social

A la vista d'esta realitat, Càritas València ha reclamat un pacte social que implique totes les institucions i la ciutadania. “La societat valenciana ha demostrat una enorme capacitat de solidaritat. El repte ara és transformar eixa solidaritat puntual en compromís sostingut amb la justícia social i eixe compromís, ha de ser assumit per tota la societat civil, les administracions públiques, el sector empresarial, els mitjans de comunicació, els partits polítics i molt especialment, les comunitats cristianes”, ha assenyalat Aranda.

En este sentit, la directora de l’entitat ha apel·lat els cristians i cristianes citant el papa Lleó XIV, que este dissabte inicia la primera visita oficial a Espanya: "El cristià no pot considerar els pobres només com un problema social; són una 'qüestió familiar', són 'dels nostres'".