El canvi climàtic detrau 1.300 milions de l'economia valenciana per la sequera i l'impacte es multiplicarà per tres el 2029

Les onades de calor d'este estiu i les catàstrofes associades no eixiran debades. A Espanya li restaran almenys 12.000 milions de riquesa este 2025, una pèrdua que pot disparar-se fins als 34.000 milions de cara al 2029. La factura equival al 0,8% i un 2,4% respectivament del valor afegit brut (VAB), un indicador similar al PIB que mesura els diners que crea cada sector productiu a partir de la transformació de béns. Este import és l'estimació parcial de l'impacte del canvi climàtic en l'economia. L'ha calculat un informe de la Universitat de Mannheim, amb la participació del Banc Central Europeu, que acaba de publicar el European Economic Review just en vespres del debat sobre l'objectiu climàtic de la Unió Europea per a 2040, que este dijous valoraran els ministres europeus de Medi Ambient.

L'estudi, que centra els costos més elevats en el sud d'Europa, alerta també sobre les xifres preocupants a la Comunitat Valenciana. Els autors estimen que només la sequera detraurà 1.300 milions este 2025, pèrdues que calcula que podrien disparar-se als 3.400 milions en el 2029, el 0,9 % i al 2,5 % del VAB autonòmic del 2024.

Estimacions "probablement conservadores"

Els autors advertixen que les estimacions són "probablement conservadores", ja que només se centren en "l'estiu meteorològic" —la barrancada del 29 d'octubre del 2024 en queda fora—, només avaluen danys físics —la pèrdua de productivitat tampoc no es calcula— i queden exclosos desastres com els incendis de la recta final de l'estiu, concretament els que van arrasar el nord-oest de la península Ibèrica, que són els més greus en dècades.

Fins i tot amb estos condicionants, Espanya és el país on s'estima l'impacte més gran. La previsió per al 2029, de fet, és superior als 31.000 milions de pèrdues econòmiques directes que van sumar tots els desastres naturals a Europa durant tot l'any 2024, segons xifres de les reasseguradores.

El cost macroeconòmic per a Europa de les onades de calor, les sequeres i les inundacions de l'estiu s'estima en més de 40.000 milions a curt termini i en més de 120.000 milions d'euros per al 2029. I en tots dos escenaris, Espanya representa la quarta part de les pèrdues del conjunt de la Unió Europea, seguida per França i Itàlia. No obstant això, l'impacte més gran s'anticipa en economies més menudes, com les de Bulgària, Malta i Xipre.

Una amenaça real per a l'economia

L'estudi deixa clar que el clima extrem ja no és una amenaça llunyana, sinó que ja està modelant el desenvolupament econòmic d'Europa. Este estiu 96 regions europees van experimentar onades de calor, 195 van patir sequeres i 53 es van veure afectades per inundacions. Tres tipus d'esdeveniments que van perjudicar l'activitat econòmica de maneres diferents: la calor va impactar en la productivitat; la sequera en l'agricultura; i les inundacions en infraestructures, els edificis i la interrupció de subministraments.

Els autors advertixen que els costos macroeconòmics de les "catàstrofes superen amb escreix les mesures simples de danys i destrucció". "Disposar d'estimacions d'impacte oportunes ajuda els responsables polítics a orientar el suport i adaptar les estratègies", defensa la doctora Sehrish Usman, que ha liderat la investigació.

L'informe subratlla que les mesures d'adaptació en si mateixes són costoses i no sempre són l'ús més productiu dels fons públics, de manera que recomana implementar-les conjuntament amb polítiques de reducció d'emissions perquè siguen veritablement efectives.