El canvi climàtic podria acabar amb la meitat dels boscos europeus

Un estudi internacional dirigit per la Comissió Europea i en el qual ha participat la Universitat de València alerta que més de la meitat de la biomassa forestal d'Europa podria perdre's en poques dècades a causa de pertorbacions naturals provocades pel canvi climàtic, com incendis o brots d'insectes.

L'estudi, publicat en Nature Communications i liderat pel Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, amb participació del Laboratori de Processat d’Imatges de la Universitat de València i basat en l’aprenentatge automàtic, ha arribat a la conclusió que els boscos europeus són cada vegada més vulnerables a aquest efecte dels vents, incendis i plagues d'insectes, a causa del canvi climàtic.

La investigació, en què també participa el Max Planck Institute, la Universitat de Florència i la Universitat d'Hèlsinki, explota un gran volum de dades satel·litàries i ambientals i, amb l'ajuda de l'aprenentatge automàtic, identifica els principals factors que augmenten la vulnerabilitat al canvi climàtic dels boscos europeus.

Els algorismes mostren que el 60% dels boscos europeus són cada vegada més vulnerables a aquest efecte dels vents, els incendis i les plagues d'insectes. També donen mostra de les característiques que fan a cada tipus de bosc més o menys resilient, la qual cosa podria contribuir a gestionar millor aquests ecosistemes naturals amb vista a millorar la seua capacitat de resistència.

L'estudi quantifica i mapifica la vulnerabilitat dels boscos europeus en aquestes tres pertorbacions –foc, vent i brots de plagues d'insectes–, entre 1979 i 2018, mitjançant la integració de dades de pertorbacions i observacions satel·litàries i mitjançant l'ús extensiu d'algorismes d'aprenentatge automàtic. I es calcula la vulnerabilitat sobre la base de la quantitat de biomassa forestal que es perd després d'una pertorbació determinada.

Els autors estimen que quasi el 60% de la biomassa forestal europea –més de 33 mil milions de tones– és molt sensible a les ràfegues de vent intens, incendis, brots d'insectes o una combinació d'aquests. En particular, la vulnerabilitat als brots d'insectes ha augmentat en les últimes dècades, i ho ha fet especialment en els boscos del nord que es calfen més ràpidament, com en parts d'Escandinàvia i Rússia, que han experimentat augments en la vulnerabilitat als insectes al voltant del 2% per dècada.

Els boscos de climes freds de Finlàndia, el nord d'Europa de Rússia i els Alps (Itàlia, França, Suïssa, Àustria) i, en certa manera, els boscos càlids i secs de l'interior de la península Ibèrica (Espanya, Portugal) van ser identificats com a ecosistemes particularment fràgils; es caracteritzen per una alta vulnerabilitat general a les pertorbacions naturals i una intensificació progressiva a causa dels canvis climàtics.