Ca Climent salva de l’extinció el cacau valencià: “Em fa il·lusió que em diguen que el sabor és com els dels seus avis”

Malgrat ser el producte estrela de tot gasto que pague la pena del venerat esmorzar valencià, el cacau del collaret —l'autòcton— ha estat a punt de desaparéixer. Els productors locals han anat rendint-se davant de la ferotge competència del cacau de fora, que és la que realment ha nodrit les existències del suposat cacau del collaret durant els darrers anys.

Ana Climent i son pare Edu, farts de cacaus de collaret d'importació nord-americans i xinesos, van decidir recuperar l'autèntic, el valencià, i plantar per a llavor. La idea va ser el germen del projecte Ca Climent, que en només dos anys han aconseguit ser l'única productora i torradora a tot Espanya d'aquest llegum.

“Em fa molta il·lusió pensar que moltes voltes hi ha gent que encara manté el record dels cacaus que feia el seu avi, i quan els prova i diu: "Ostres! Fan el mateix gust que els que feia el meu avi'”, conta Ana, una jove que tot i haver estudiat comunicació, fa anys que li pega voltes a iniciatives per fer valdre la feina de son pare Edu, l’agricultura. 

La determinació que té per a recuperar les varietats valencianes de cacau i el disseny compromés, conscient i redó del projecte de negoci l'ha portat a rebre aquesta setmana el premi del programa d’emprenedoria femenina Empowering Women in Agrifood (EWA). El guardó, atorgat per l’organisme europeu EIT Food ha premiat el projecte de la família Climent amb 10.000 euros. 

Un incentiu econòmic que ajudarà a avançar un projecte que ha crescut, mai millor dit, de manera molt orgànica. Amb els cacaus que la seua família encara plantava, i “dos grapats” que van adquirir a la Canal de Navarrés, a Anna i a Xella, van fer llavor. Ara, Ana i Edu cullen més de mil quilos de les sis fanecades que tenen plantades a la Granja de la Costera. 

A més de la varietat del collaret, Ca Climent produeix i comercialitza un altre cacau local menys conegut, la varietat cacaua. “El cacaua és una varietat tradicional que també cultivem que té un sabor més intens i un color més rogenc. I també són més grans que el collaret” explica Ana. Els dos productes es venen, fonamentalment, a través d’internet, en unes borses sostenibles fetes amb midó de panís.