Brahim Ghali accepta declarar davant l'Audiència Nacional

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, internat a l'Hospital San Pedro de Logronyo, ha acceptat declarar davant l'Audiència Nacional de manera telemàtica. Ghali ha dit que ho farà perquè "respecta la justícia espanyola i perquè vol desmuntar l'estratègia del Marroc de criminalitzar el líder del Front Polisario", ja que la querella l'ha "impulsada Rabat per a crear un conflicte a Espanya i el Front Polisario", segons fonts pròximes al dirigent.

Ghali està citat l'1 de juny per una querella que va interposar l'activista espanyol d'origen sahrauí Fadel Mihdi Breica per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos suposadament el 2019 en els campaments del Front de Tinduf (Algèria), i per a notificar-li a més la reobertura d'una altra investigació contra ell per presumpte genocidi, impulsada per l'Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) el 2008. El líder del Front Polisario va rebutjar signar la citació de l'1 de juny en relació a la querella del bloguer sahrauí adduint que necessitava "diversos dies" per a decidir si ho feia i que havia de contactar "amb l'ambaixada algeriana i amb persones de la seua confiança".

Aquest dimarts el jutge Santiago Pedraz va rebutjar la petició d'Asadeh de retirar-li el passaport a Brahim Ghali a fi d'assegurar la seua compareixença com imputat l'1 de juny i evitar que fuja. El magistrat de l'Audiència Nacional va adoptar la mesura en una provisió en la qual reitera a l'associació Asadeh que no escau "adoptar mesura cautelar" contra Ghali.

Ghali va ser ingressat el passat 18 d'abril a l'Hospital de San Millán-San Pedro, a La Rioja, amb un quadre greu per malalties derivades de la Covid-19, en un trasllat des d'Algèria que la diplomàcia espanyola va titlar de qüestió humanitària, si bé està en el rerefons de la crisi desencadenada amb el Marroc a la frontera.

L'arribada del líder sahrauí a Espanya per a rebre atenció mèdica va causar el malestar del Marroc i una crisi diplomàtica entre tots dos governs, agreujada amb l'arribada massiva marroquins, entre 8.000 i 10.000, a la ciutat espanyola nord-africana de Ceuta a primers de la setmana passada.

Ghali és considerat "un enemic" de Marroc perquè reivindica el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental, un territori que va ser colònia espanyola i que posteriorment va ocupar el Marroc. I el context internacional ha aprofundit aquesta crisi. El passat desembre, l'encara president d'EUA, Donald Trump, va reconéixer la sobirania marroquina al Sàhara Occidental. Trump va fer aquest anunci en el marc d'un altre acord “històric" segons el qual el Marroc i Israel acorden establir relacions diplomàtiques.