Arribà l’eixugada i les marjals s’omplin d’aus aquàtiques

Les albuferes i les marjals pròximes a la mar s'omplin d'aigua dolça durant tot l'hivern i a partir de mitjan març és el moment de dessecar-les per a poder treballar les terres. És el que s'anomena l'eixugó o eixugada.

Aquesta operació de traure l'aigua durarà uns deu dies durant els quals la marjal es converteix en un santuari per a flamencs, ibis, gavines i altres aus aquàtiques que tenen ací el gran supermercat natural.

El portaveu Acció Ecologista-Agró, Enric Amer, indica que, a mesura que baixa el nivell de l'aigua, “l'eixugó és el gran banquet, la gran fartada” de la majoria de les aus que viuen a la zona, hi passen l'hivern o hi estan de pas.

Per això es queden en aquestes zones humides protegides, amb menjar i amb els lluents, ja que aquestes zones d'aigua es consideren els grans hotels de cinc estreles per a aus.  

L’eixugada és una pràctica que es va iniciar l'any 1312, en temps de Jaume II, i només es fa una vegada a l'any. Consisteix a llevar el màxim possible d'aigua dolça perquè puguen entrar les màquines i plantar, i després tornar a pujar-la una miqueta perquè la terra tinga la saó suficient per a tota la temporada d’estiu, segons explica Amer.

Abans es plantaven tomaques, però ara la rendibilitat la dona el meló, per això és l’únic cultiu que es planta, conta l’ecologista. Aquest conreu funciona bé ací perquè és una zona d'interfase entre la mar i les aigües dolces, i “només té un pelet de sal”. Per això es produeixen els melons més dolços que existeixen.

Acabada la collita, a partir del 15 de setembre, la marjal va unflant-se i carregant-se d'aigua. De fet, la pluja abundant és molt favorable, perquè es queda com a albufera durant tot l'hivern.