"Cada any és mes difícil triar": el Gremi de Forners i Pastissers premia les millors mocadoraes de Sant Donís

Com cada Nou d'Octubre, la Comunitat Valenciana celebra Sant Donís, el seu particular dia dels enamorats. En concret, la ciutat de València i l’àrea metropolitana festegen aquest dia amb la Mocadorà, que provoca llargues cues a les pastisseries valencianes. 

Amb motiu d’aquesta festivitat, el Gremi de Forners i Pastissers de València ha celebrat la 60a edició del tradicional Concurs de Sant Donís, on es premia la creativitat, el bon fer i l'art dels forners i pastissers valencians. 

Enguany, tres negocis pastissers han rebut doble premi a Millor Mocadorà i Millor Aparador. En primer lloc, s’ha escollit David Esteve Pastisseria, situada al número 17 del carrer Borriana de València. En segon lloc, s’ha seleccionat el forn Llàtzer, del carrer Aparicio Albiñana de València i en tercera posició la pastisseria Galán de l'avinguda Corts Valencianes d'Albal.

El president del Gremi de Forners i Pastissers de València, Juanjo Rausell, ha assegurat que el jurat cada vegada ho té més difícil triar als premiats, ja que els concursants s’esforcen més per fer un producte de qualitat.

Una tradició amb orígens reivindicatius

Aquesta tradició es remunta al segle XVIII, quan es va prohibir la commemoració de l'entrada de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València en 1238. En resposta, el gremi de confiters de la ciutat va decidir fer dolços amb forma dels petards prohibits, iniciant així un costum que s'ha mantingut fins a l'actualitat. 

Són els anomenats piuleta i tronador. També es fabricaven xicotetes fruites i hortalisses, que feien referència a l'Horta de València. Tots els dolços s’embolicaven en un mocador i es regalaven a la parella, i aquell costum va acabar posant nom a la festivitat.

La Mocadorà no ha deixat de sofrir canvis al llarg dels anys; l'últim, quan va haver d’adaptar-se a les circumstàncies derivades del coronavirus. Aleshores, moltes famílies valencianes ho van celebrar virtualment, decidits que aquesta tradició no es perda.