Admetre el dret a l’oblit del secretari judicial instructor del juí de Miguel Hernández posaria en perill altres investigacions

El Tribunal Suprem ha rebutjat el dret a l'oblit per a Antonio Baena, el secretari judicial que va instruir el juí en què condemnaren a mort Miguel Hernández. El fill del secretari demanava que el nom de son pare no apareguera en cap publicació, però el Suprem considera que els fets són certs i d'interés públic i que la llibertat d'informació i d'investigació prima contra el dret a l'oblit.

Rubén Martínez, delegat de Protecció de Dades de la Universitat d'Alacant ha explicat a À Punt que, en cas que el Tribunal Suprem haguera donat la raó a Baena, molts tribunals administratius i moltes investigacions podrien estar en perill. 

L'origen és la investigació sobre el procés a Miguel Hernández que va fer Juan Antonio Ramos Carratalá, historiador i professor de la Universitat d'Alacant, i que va plasmar en el document Los consejos de guerra de Miguel Hernández. En conéixer la investigació, el denunciant va demanar el dret a l'oblit per a son pare, ja mort, però ha aconseguit tot el contrari.

Segons Carratalá, la participació de Baena en la condemna d’Hernández és molt modesta. De fet, el qualifica només de col·laborador, però ara mateix és la persona de la qual hi ha més referències periodístiques, fins i tot més que els grans responsables de la repressió de l’època, afirma. 

Encara queda pendent una macrocausa contra més d'un centenar de periodistes i entitats que han citat el nom d'Antonio Baena. Però la sentència del Suprem fa jurisprudència.