Absolen el presumpte piròman del Saler d'haver infringit una mesura d'allunyament

El jutjat penal número 20 de València ha absolt el presumpte piròman del Saler (València) del suposat delicte de trencament d'una mesura cautelar d'allunyament del qual se l'acusava en relació amb un incendi forestal en la zona.

Segons la sentència, contra la qual cap recurs d'apel·lació, "a la vista de la prova practicada en l'acte del judici oral, no han quedat acreditats els fets denunciats ni la participació de l'acusat".

El Ministeri Fiscal, en les conclusions definitives, a les quals es va adherir l'acusació particular, sol·licitava imposar a l'acusat la pena de multa de quinze mesos amb quota diària de sis euros i responsabilitat personal subsidiària per a cas d'impagament d'un dia de privació de llibertat per cada dos quotes impagades, juntament amb les costes processals.

La defensa, per part seua, va sol·licitar la lliure absolució perquè la conducta no podria entendre's com a constitutiva de cap delicte. L'acusat va negar la comissió del delicte que se li imputa en la causa, perquè sabia que tenia una prohibició d'acostar-se a determinades zones del Saler i que es trobava en el seu domicili, que està a uns 300 metres d'on es va produir un incendi forestal, i en cap moment va circular per un camí de terra ni s'hauria creuat amb ningú.

Respecte a l'únic testimoni que va manifestar que l'acusat va estar presumptament en un lloc prohibit i a l'atestat elaborat per la Guàrdia Civil, la sentència estableix que "no prova la realitat, la causació, la participació ni la responsabilitat de l'acusat" respecte a un incendi en la zona.

Sobre el testimoni, diu que el seu testimoniatge "resulta poc ferm" pel fet que el denunciara quinze dies després de suposadament haver-lo vist i per "la falta de concreció del lloc on presumptament el va veure", que fa que no puga integrar-se en la zona boscosa de la Devesa del Saler, on tenia prohibit estar. Per tant, es considera que hi ha "un dubte raonable sobre si, en cas d'haver-se trobat l'acusat en eixe lloc, estaria infringint la mesura d'allunyament imposada".

"Així, existint dubtes de com van ocórrer els fets, tant de la presumpta identificació de l'acusat com a si el lloc on l'hauria vist era objecte de prohibició, resulta d'aplicació el principi in dubio pro reo, així com el principi de presumpció d'innocència, sent procedent dictar sentència absolutòria", conclou.