El 7,4% dels valencians viu en una situació de pobresa material extrema

El 7,4% de la població de la Comunitat Valenciana viu en famílies amb pobresa material greu, és a dir, no pot satisfer necessitats financeres bàsiques i no té accés a determinats béns i serveis. Això ens situa com a la tercera comunitat de l’Estat amb la taxa més alta. Encapçalen la llista les Illes Canàries (13,6%) i Melilla (9,4%).  

L’estudi Focus on Spanish Society, editat per Funcas, inclou en la taxa de privació material greu totes aquelles persones que no poden pagar almenys quatre conceptes d’una llista de 9, com ara la mensualitat de la hipoteca o del lloguer; una setmana de vacances lluny de casa; una menjada amb carn, peix o l’equivalent vegetarià cada dos dies; fer front a un desemborsament inesperat; un telèfon, una televisió, una llavadora o un cotxe; i calefacció per a mantindre la casa calenta. 

La publicació, que analitza la situació del 2017, posa de manifest les diferències territorials. Navarra, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria i La Rioja en van registrar les taxes més baixes, inferiors al 3%. Les més altes corresponen a les comunitats de Múrcia, Balears, Comunitat Valenciana, Melilla i les Illes Canàries. 

La mitjana espanyola se situa en el 5,1% i les xifres mostren que, en 2007, abans d’esclatar la crisi econòmica, l’estat espanyol es trobava entre els països que tenien una taxa de privació material greu més baixa de la Unió Europea, amb un 3,5%. En 2014, el percentatge es va duplicar fins a arribar al 7,1%. 

Per edats, la taxa de pobresa extrema en els menors d’edat és del 6,5%, quatre punts més elevada que en la dels majors de 65 anys (2,4%).