El 50% dels cuidadors professionals patix agressions verbals i un 10%, físiques

Una de cada dos persones que treballen en el sector de les cures a Espanya ha patit agressions verbals, una de cada quatre ha rebut amenaces i una de cada deu, agressions físiques, segons l'“Informe Estatal sobre Violència i Desprotecció en el Sector Social del 2025”, fet públic este divendres.

L'informe de la Plataforma de Professionals del Sector Social, és la carta de presentació d'esta organització que naix per a "crear un espai de lluita i pressió a les grans organitzacions", segons el seu president, José Ángel Romero, que ha destacat que l'informe arreplega les respostes dels mateixos treballadors, i reflectix la '"precarietat i què és un sector hiperfeminitzat, amb salaris baixos i desprotecció". El document demostra que el 70% del personal cuidador no té estabilitat laboral i rep salaris inferiors a la mitjana estatal, i conclou que el sector es troba immers en una precarització estructural que afecta les condicions laborals, emocionals i organitzatives de qui el sostenen.

L'estudi és resultat de l'anàlisi de les dades arreplegades en una enquesta estatal realitzada a 1.937 professionals de diferents àmbits d'intervenció entre abril i octubre de 2025. Esta anàlisi constata que el deteriorament de les condicions laborals no sols vulnera drets fonamentals, sinó que posa en risc la qualitat i la sostenibilitat del mateix sistema d'atenció social, generant un impacte directe en la salut mental, la motivació i la permanència de les i els professionals. Hi ha desgast emocional i risc de fuga professional. De fet, segons l'estudi, dos de cada tres professionals presenten símptomes d'estrés, ansietat o esgotament extrem i només el 45,1% vol continuar treballant en el sector.

Per això, José Ángel Romero, president de la plataforma responsable d'este estudi, ha subratllat en la presentació este divendres a València, la necessitat de crear polítiques socials dins de les empreses privades i ha criticat que el sector està "molt privatitzat perquè les empreses privades s'encarreguen de tota la gestió quan hauria de ser un servici públic".

Entre les conclusions de l'informe, s'explica un dèficit sistemàtic en el compliment dels drets laborals perquè el 14% de les persones treballadores en el sector social cobra per davall de l'estipulat en el conveni, quasi la meitat no ve respectats els descansos ni les hores contractuals, i el 31,5% denuncia incompliments de plecs de contractació pública. Sobre el dèficit de protecció i prevenció institucional, trobem que el 24% dels professionals afirma que la seua entitat no compta amb protocols actualitzats i el 22,9% que existixen en paper, però no s'apliquen.

El sector social, profundament feminitzat i precari

Respecte a desigualtats de gènere, l'estudi ha ressaltat que el sector social està "profundament feminitzat, amb el 82,2% dels enquestats i enquestades, i continua marcat per bretxes salarials, segregació vertical i major exposició a la violència" i detalla que "les dones, persones LGTBIQ+ i professionals migrants enfronten vulnerabilitats múltiples derivades de la discriminació estructural".

D'altra banda, l'informe parla de falta de reconeixement polític i social, i detalla que "tot i ser pilar de l'estat del benestar, continua relegat a una posició secundària enfront d'altres sectors públics". Per això, el document es considera al mateix temps, "una denúncia i un full de ruta que denuncia un sistema que se sosté sobre el sacrifici silenciós dels seus professionals, i proposa canvis estructurals per a construir un model digne, protegit i sostenible". En este sentit, recomana, entre altres mesures, homologar les condicions laborals en tot el territori garantint la igualtat salarial, l'estabilitat i la protecció, i elaborar un conveni marc estatal amb clàusules de gènere, salut laboral i prevenció. També reclama introduir clàusules socials obligatòries en la contractació pública, dotar de recursos humans i econòmics a les Inspeccions de Treball i de Servicis Socials, crear un Protocol Estatal de Prevenció i Atenció a la Violència Laboral, incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques laborals i de prevenció i incorporar el sector com a servici públic essencial al mateix nivell que la sanitat o l'educació.