22 d'octubre, Dia Mundial de la Tartamudesa

El tartamudeig es pot descriure com un trastorn de la comunicació caracteritzat per la repetició o el bloqueig espasmòdic d'un so, una síl·laba o una paraula. Amb aquesta interrupció podran vindre associats pensaments i sentiments negatius: por, estrés, inseguretats, baixa autoestima… que poden condicionar ostensiblement les vides de les persones amb tartamudeig.

Segons la Fundació Espanyola de la Tartamudesa (Fundació TTM), el tartamudeig sorgeix sobretot en la infància, entre els 2 i 5 anys. Afecta entre l'1,5% i el 2% de la població adulta i la proporció de persones que tartamudegen és més gran en el sexe masculí que en el femení.

Investigacions en les àrees de la genètica, neuroimatge i coordinació motora estan demostrant que l'origen d'aquest trastorn de la parla pot estar causat per un problema d'integració dels circuits neurològics.

Quant a la manera d'abordar-lo i el tractament, actualment hi ha mètodes de diagnòstic moderns que permeten diferenciar els errors normals de la fluïdesa, de les expressions indicadores de l'inici d'un tartamudeig, establint diferents tipus de tractament i d'intervenció, que poden ser directament amb el xiquet o la xiqueta (intervenció directa) o a través dels seus pares (intervenció indirecta).

A causa de la necessitat de visibilitzar el tartamudeig en el marc legal, social, sanitari i educatiu, la Fundació TTM va firmar el passat 13 de març de 2018 el Pla Estratègic Nacional del Tartamudeig que té com a objectiu establir un marc de col·laboració entre l'IMSERSO, el Consell General de Col·legis de Logopedes i la Fundació Espanyola del Tartamudeig, per a promoure la implantació de mesures, programes i actuacions que garantisquen una atenció integral, eficaç, precoç i coordinada de les persones amb tartamudesa per a facilitar l'exercici dels seus drets, la seua autonomia i participació en la comunitat, així com la seua integració i promoció laboral i acadèmica.