El Suprem rebutja amnistiar Puigdemont i manté l'orde de detenció

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha rebutjat la petició de l'expresident català Carles Puigdemont d'aplicar l'amnistia al delicte de malversació, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei i l'espera del que ocórrega amb la decisió del Tribunal Constitucional, que ha de pronunciar-se sobre el recurs d'empara presentat per l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull. El TS manté l'orde nacional de detenció.

La decisió era previsible, tenint en compte que Llarena està esperant la sentència que adopte la cort de garanties sobre l'amnistia a Turull, ja que preveu executar la doctrina que fixe este tribunal en relació amb el delicte de malversació. Per això, en tal cas aplicarà la mesura de gràcia a Puigdemont si el TC li dona la raó a l'exconseller.

Malversació i enriquiment personal

El que ha succeït en esta etapa del procediment és que, quan el TJUE va dictar una sentència el passat 16 de juliol en què considerava que la llei d'amnistia és conforme al dret comunitari, la defensa de l'expresident va sol·licitar al jutge la retirada de l'orde de detenció i l'aplicació de l'amnistia en virtut d'esta resolució. Però el magistrat rebutja esta nova petició de Puigdemont, així com la de l'exconseller Antoni Comín, processats tots dos en rebel·lia.

Llarena va tancar la porta de l'amnistia a Puigdemont en sostindre que l'article 1 establix que l'amnistia no pot aplicar-se als delictes de malversació que s'hagueren comés per a aconseguir un benefici personal de naturalesa patrimonial i a la consideració que els fets afectaven els interessos financers de la UE. Ara, el magistrat admet que la sentència de Luxemburg impedix mantindre la segona de les raons per a excloure l'aplicació de l'amnistia, ja que ha descartat que les despeses del procés afectaren els interessos financers de la UE.

En canvi, no modifica el fonament que sosté la primera raó sobre l'enriquiment patrimonial, argumenta el jutge, en línia amb la interpretació del Suprem de la malversació com a benefici personal perquè els dirigents del procés no pagaren de la seua butxaca el referèndum de l'1-O. En este assumpte, caldrà esperar a vore el pronunciament del Constitucional.

D'altra banda, el jutge també rebutja les peticions d'inhibició en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o dels jutjats de Barcelona, i d'arxivament de la causa per l'existència d'una vulneració del principi senar bis in ídem (doble persecució punitiva d'uns mateixos fets) per l'existència d'un procediment comptable davant del Tribunal de Comptes.

Ple del TC la pròxima setmana

Així les coses, el 22 de setembre el TC celebra un ple per a resoldre l'empara de Turull, encara que no s'espera que s'aprove una sentència tenint en compte que l'esborrany del ponent José María Macías hi és contrària. És previsible, però, que amb la majoria actual la ponència es rebutge i es designe un altre ponent de cara al següent ple, el 6 d'octubre.

Fonts jurídiques donen per fet que el Constitucional fixarà amb Turull una doctrina contundent sobre la malversació que serà extrapolable a la resta de condemnats i processaments en rebel·lia. Per este motiu, Llarena preveu actuar només això succeïsca amb Puigdemont —com també amb els exconsellers que van fugir amb ell Antoni Comín i Lluís Puig—, cosa que avançarà el desenllaç de l'amnistia.