El Senat aprova la nova llei de protecció de dades i drets digitals

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei de protecció de dades i garantia dels drets digitals concebut per a millorar la privacitat de les persones en el nou entorn virtual i a adaptar, així, l'ordenament espanyol a la nova legislació europea. El projecte de llei ha quedat aprovat amb 220 vots a favor i 21 en contra, tot i que hi havia un consens unànime.

Demà, quan es publique en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) aquesta iniciativa que inclou, de manera pionera a Europa, "una carta" de drets digitals com ara la desconnexió laboral o el testament virtual, entrarà en vigor.

Tot i que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha garantit que la modificació de la Llei de protecció de dades ‘‘no permet el tractament de dades personals per a l’elaboració de perfils basats en opinions polítiques’’, la seua ratificació ha despertat un forta polèmica.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha explicat que aquesta normativa ‘‘tampoc permet l’enviament d’informació personalitzada basada en perfils ideològics o polítics’’. El projecte només permet la recopilació, per part dels partits polítics, de dades personals relatives a opinions polítiques. La intenció és ‘‘obtindre informació que els permeta conéixer les inquietuds dels ciutadans, amb la finalitat de poder donar-los resposta en les seues propostes electorals’’, ha manifestat l’agència.

Així mateix, l’agència ha aclarit que el text permet l’enviament de propaganda electoral sense que el seu contingut puga basar-se en perfils ideològics, ‘‘identificant en qualsevol cas la seua naturalesa electoral i garantint l’exercici senzill i gratuït del dret d’oposició’’.

En tot cas, les previsions de l’article recollit en el projecte de llei ‘‘han de complir totes les garanties establides en el Reglament europeu de protecció de dades’’, ha subratllat l’organisme que presideix Mar España.

Així mateix, s’afig un nou article, el 58 bis, que estableix que la recopilació de dades sobre opinions polítiques, en el marc de les activitats electorals dels partits, ‘‘s’empararà en l’interés públic únicament quan s’oferisquen garanties adequades’’.

El nou article indica que ‘‘els partits polítics, coalicions i agrupacions electorals podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic per a la realització d’activitats polítiques durant el període electoral’’.

D’aquesta manera, l’enviament de propaganda electoral o la seua contractació en xarxes socials ‘‘no tindran la consideració d’activitat o comunicació comercial’’. ‘‘Les activitats divulgatives anteriorment referides identificaran de manera destacada la seua naturalesa electoral’’, ressalta l’article.

Retirada de l’article

Per la seua banda, la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU) ha demanat al govern espanyol la retirada de l’article. ‘‘El problema no és només que es puga fer publicitat personalitzada sense autorització, sinó que es permet recopilar informació sobre la ideologia dels votants per a elaborar bases de dades sense el seu consentiment, bases de dades que el Reglament general de protecció de dades prohibeix expressament’’, ha argumentat.

Segons critica la CECU, el Congrés ‘‘ha donat el consentiment per tots els ciutadans sense consultar ni informar els interessats’’. ‘‘Una vegada finalitzada la campanya electoral, qui controlarà què es farà amb les dades o a qui es faciliten? Qui i com es garantirà que les bases de dades elaborades per les empreses contractades a aquest efecte no en faran un ús il·lícit?’’, ha qüestionat.

L’organització ha insistit que ‘‘la creació d’aquestes bases de dades no pot tindre més que conseqüències negatives per als ciutadans’’ i ha exigit que la creació d’aquestes ‘‘siga a partir del consentiment exprés i informat de cada ciutadà’’. ‘‘En cas que l’article s’aprove, demanem als partits que, per ètica política, s’abstinguen de fer bases de dades’’, ha resolt.