Sanguino es resisteix a dimitir a pesar que els companys del grup li demanen la destitució

L'escletxa oberta entre els socialistes alacantins s'ha fet, aquest dilluns, un poc més gran. El portaveu municipal, Francesc Sanguino, ha reaparegut en l’activitat pública després del silenci que ha mantingut des que va esclatar la crisi. Sanguino ha dit que no dimiteix de portaveu tot i l'acord de l'assemblea del partit que en demana la destitució. A més, el portaveu dels socialistes al consistori alacantí ha anunciat que ha demanat l'empara a la Comissió de Garanties del partit a Madrid.

El grup municipal socialista ha viscut un matí de vertigen. Aquest dilluns estaven convocats a una reunió els nou regidors. N'han acudit set. Un per un han signat els acords de divendres, que decidien restituir els càrrecs que Francesc Sanguino havia retirat dins del grup i llevar-li, al mateix Sanguino, el càrrec de portaveu municipal, una funció que quedarà en mans secretari local, Miquel Millana. Sanguino no ha assistit a la reunió.

Davant la seua absència, Miguel Millana, secretari del PSPV a la ciutat d'Alacant, ha manifestat que el partit adoptarà les decisions que considere i ajustades al ple. “Havíem donat l’oportunitat perquè poguera integrar-se en una reunió i manifestar la seua posició, que podia ser en contra a favor o una abstenció”, recordava Millana.

“Com no ha acudit, col·loca tant al partit com al grup davant possibles decisions”, ha afegit el secretari dels socialistes d’Alacant. No obstant això, Millana no ha volgut avançar de quines decisions es tracta. “No vull avançar-les, però són les que estan previstes en el reglament de ple”, advertia.

La situació es complicava després d’entregar en registre la documentació. Després del silenci mantingut per Francesc Sanguino, l’encara portaveu, apareixia en la junta municipal de portaveus. Ha mostrat una postura ferma i ha remarcat els seus arguments d'haver sigut apartat de la funció política des de dins del partit.

Sanguino ha manifestat que no pensa dimitir. “He sol·licitat l’empara de la comissió de garanties de l’executiva federal i, per tant, estic a l’espera d’una contestació d’eixa comissió. Res més”, sentenciava en ser preguntat per la seua decisió.

Si les dos parts mantenen la posició anunciada, serà finalment Ferraz qui decidisca a qui dona la raó en aquesta lluita ja totalment oberta.