Totes les autonomies tret de Catalunya rebutgen el nou model de finançament, que serà d'adscripció voluntària

El Ministeri d'Hisenda ha presentat este dimecres els representants de les comunitats autònomes la proposta per a reformar el sistema de finançament autonòmic, pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya i que contempla una injecció de prop de 21.000 milions d’euros més al conjunt dels territoris. Segons els ha traslladat la ministra del ram i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'adscripció a este nou model serà voluntària, de manera que els territoris podran decidir si l'apliquen o es queden amb l'actual, que està caducat des del 2014.

Segons les grans xifres que va anticipar Hisenda la setmana passada, la Comunitat Valenciana seria la tercera més beneficiada, amb 3.669 milions per a les arques de la Generalitat, que impliquen 496 euros més per habitant. És, segons un informe publicat este mateix dimecres per Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada) la segona quantitat més alta després de Catalunya.

El govern espanyol, tot i això, s'ha quedat pràcticament a soles en la defensa d'un model que genera molts recels entre les comunitats governades pel PP, també la valenciana. Sols el català Salvador Illa s'hi ha mostrat favorable des del principi, a diferència del castellanomanxec Emiliano García-Page i l'asturià Adrián Barbón, que l'han criticat.

En tot cas, hui no és encara el dia de votar a favor o en contra, sinó de començar a negociar la lletra menuda. La ministra Montero ha fet saber a les autonomies que el nou model de finançament s'aprovarà almenys per a Catalunya i ha donat la possibilitat a la resta, que rebutgen en bloc la proposta, que trien si s'afegixen o no. La conseqüència per a les que opten per quedar-se en l'anterior sistema serà que comptaran, això sí, amb menys recursos financers, els ha recordat la titular d'Hisenda. Ara, les peticions particulars de cada autonomia hauran d'abordar-se en pròximes reunions bilaterals que vol mantindre Hisenda per a negociar territori a territori, una vegada efectuada la primera presa de contacte amb la proposta de reforma.

Abans d'entrar al CPFF, fòrum que reunix el govern espanyol amb els responsables autonòmics d'Hisenda, el conseller valencià, José Antonio Rovira, ha insistit que "falten moltíssimes dades" per a aclarir sobre la proposta de reforma que hi ha damunt de la taula. És la mateixa idea que ja va traslladar als micròfons d'À Punt en una entrevista en Les notícies del matí dilluns: les xifres "no pinten malament", però el Consell vol saber què passarà amb el deute autonòmic o si s'acceptarà el fons transitori d’anivellament llargament reivindicat per a compensar l'infrafinançament que arrossega l'autonomia durant anys. Són les dos condicions fonamentals que posa la Comunitat Valenciana sobre la taula.

"El que sí que tenim clar és que els valencians no podem continuar sent ciutadans de segona en finançament i que hem de tindre els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà d'Espanya". Així ho ha traslladat el conseller als mitjans instants després d'accedir a la seu d'Hisenda a Madrid. Rovira, que s'estrena com a titular del ram en este fòrum de negociació, ha explicat que acudix a escoltar la ministra, a qui demana "detallar molt més el model". Ha defensat que la població valenciana hauria de rebre "els mateixos ingressos en la mitjana per habitant".

Segons ha indicat el conseller, que no ha fixat encara un posicionament definitiu de cara a una futura votació, el comité d'experts que assessora la Generalitat en matèria de finançament ja els va traslladar este dimarts que "en el model falten moltíssimes dades" i és necessària "moltíssima més informació. I a això venim". En este sentit, ha tornat a reivindicar l'acceptació d'un fons d'anivellament transitori fins a la reforma del sistema, com ja li va demanar el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a l'homòleg espanyol, Pedro Sánchez, en la primera reunió institucional a la Moncloa. Una altra de les reclamacions del govern valencià, també avalada pels especialistes, és "solucionar el deute històric" de la Comunitat Valenciana per l'infrafinançament acumulat durant els últims anys, "des del model del 2009 sobretot", aprovat durant el mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.