El CIS de juliol reflectix que el PSOE s'afona set punts en intenció de vot després de l'esclat del cas Cerdán

El PSOE patix un càstig sever després de l'esclat del cas de presumpta corrupció que ha portat a la presó a l'exsecretari d'organització del PSOE Santos Cerdán. Així ho constata el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de juliol, que s'ha publicat este dijous. Segons l'estimació, els socialistes continuarien guanyant les eleccions si se celebraren ara mateix, però reduïxen la distància amb el PP a la mínima expressió després de perdre 7,3 punts en estimació de vot en l'últim mes. Així, el partit de Pedro Sánchez s'imposarien per molt poc al d'Alberto Núñez Feijóo amb el 27% dels sufragis.

El PP no ha sigut capaç de rendibilitzar l'escàndol i baixa també 0,8 punts des del baròmetre anterior, fins al 26,5%. No obstant això, la diferència de mig punt entre populars i socialistes entra dins del marge teòric d'error que comporta el sondeig, de manera que en la pràctica pot considerar-se que els dos partits estan en un empat tècnic.

És Vox qui experimenta l'ascens més cridaner de totes les forces polítiques, en consolidar la tercera plaça i obtindre un fulgurant 18,9% del percentatge de vot. Sols en un mes la formació de Santiago Abascal ha crescut 5,7 punts, tal com es desprén del mostreig, elaborat a partir de 4.018 entrevistes telefòniques. Este treball de camp, que és l'últim del curs polític, s'ha realitzat entre l'1 i el 7 de juliol, en plena crisi entorn del PSOE per l'eixida a la llum d'un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que assenyala directament el socialista Santos Cerdán com a possible cervell de la suposada trama de comissions il·legals. Tot, a canvi d'adjudicacions públiques en el Ministeri de Transports durant el mandat del valencià José Luis Ábalos, també presumptament esguitat.

A l'esquerra del PSOE, tant Sumar com Podem milloren lleugerament resultats respecte de l'enquesta del mes de juny. Els de Yolanda Díaz creixen 0,8 punts fins a capitalitzar el 7,8% dels sufragis d'uns hipotètics comicis. Per la seua banda, la formació capitanejada per Ione Belarra avança dos dècimes i aglutina el 4,4% del vot.

I, ja per davall d'estes formacions, el CIS pronostica que Esquerra Republicana de Catalunya obtindria el 2,1%, el partit d'Alvise Pérez un 1,7%, Junts l'1%, Bildu un 0,9% i el PNB un 0,8%.

Pel que fa a la valoració dels líders, també es veu afectada per l'esclat del cas Cerdán. Pedro Sánchez cau al 3,99, però es manté en primera posició seguit de prop per Yolanda Díaz que obté una valoració de 3,97. En tercer lloc, està el popular Alberto Núñez Feijóo amb un 3,83. I finalment Santiago Abascal, que trau un 3,15.

Opinió sobre la despesa militar

Més de la meitat de la societat espanyola es mostra d'acord amb la decisió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de destinar el 2,1% del producte interior brut (PIB) a defensa i no el 5%, com ha exigit l'estatunidenc Donald Trump als països de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). En concret, un 54,9% secunda el plantejament de l'executiu estatal enfront d'un 29,5% que està d'acord amb la postura del mandatari nord-americà. A més, el 57,5% dels enquestats creuen que Espanya no ha d'acatar l'exigència de Trump als aliats, si bé un 34,7% pensa que sí.

A la pregunta de "si sap que destinar el 5% del PIB a despeses en defensa implicaria un fort augment d'impostos o una important reducció dels salaris i de la despesa social", una àmplia majoria (72,8%) hi contesta afirmativament; en canvi, sols el 18,9% diu desconéixer-ho.