Paco Cerdà: "La memòria històrica lluita hui contra l'oblit i la mentida, un laberint més complicat que fa vint anys"

Ja només queden 139.000 espanyols que van viure en primera persona la Guerra Civil i la repressió franquista dels primers anys de la dictadura. Mor la memòria viva i el buit que deixa l'està omplint un "arsenal de desinformació". "El relat del que va ser la guerra vindrà per TikTok, YouTube... fonts no autoritzades" (...) "la memòria ha de lluitar hui contra l'oblit i contra la mentida. És un laberint més complicat, embolicat del que hi havia fa vint anys". L'advertència l'ha feta als micròfons d'À Punt una de les veus que més llum ha posat sobre un dels episodis més desconeguts de la propaganda franquista. El periodista Paco Cerdà, premi Nacional de Narrativa amb Presentes, una obra que repassa l'episodi seminal de construcció del relat de poder de la dictadura en els primers compassos de la postguerra, a través de la litúrgia i la simbologia feixista: el trasllat a coll durant onze dies d'Alacant a El Escorial, del taüt amb les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera.

El relat del que va ser la guerra vindrà per Tik Tok. És dificil que unicamnt l'educació puga resoldre el problema.

"Va ser la demostració que Espanya tenia nous amos. Que ells manaven i el poble havia d'obeir. Fou terrorífic per a la gent que havia viscut la repressió en guerra i començaria a viure una altra repressió", ha subratllat Cerdà, que en l'obra representa també el contrast entre "l'Espanya real" de repressió i misèria, contra "l'Espanya Imperial" de la propaganda feixista.

Cinquanta anys després, les enquestes revelen noves simpaties per a un règim que la majoria no ha viscut, fins i tot idealitzat entre sectors molts joves de la societat.

La memòria històrica és una arma contra els buits interessats que deixa l'oblit

"A falta d'utopies en el futur, la gent es refugia en retrotopies, paradisos imaginats en el passat" ha subratllat Cerdà, recordant les paraules del filòsof Zygmunt Bauman. L'autor de Presentes reivindica combatre la ignorància de la memòria històrica. "És una arma contra els buits interessats que deixa l'oblit", ha subratllat l'escriptor, que considera "difícil" que només l'educació puga corregir esta inèrcia quan la joventut es refugia en xarxes socials plenes de desinformació i consignes interessades.

Fins a la primera llei de memòria democràtica van passar quaranta anys. Més temps d'oblit que de dictadura

Cerdà lamenta les conseqüències en el present del pacte d'oblit de la Transició: "Fins a la primera llei de memòria democràtica van passar quaranta anys. Més temps d'oblit que de dictadura. I encara estem preguntant-nos si recordar és reobrir ferides. No perdona. Reobrir ferides és no poder soterrar els morts, no donar la dignitat a totes les persones que van patir, fora un rector assassinat pels republicans o un mestre represaliat pels nacionals".

Em preocupa la falta d'empatia amb les nostres iaies, que van patir el franquisme

La desmemòria és una traïció a la veritat d'un règim caracteritzat per "la falta de llibertat, la voracitat en la repressió i la crueltat", a juí de Cerdà, que destaca també la deslleialtat contra les dones, especialment perjudicades per un règim que les subordinava a pares i marits i els impedia tota autonomia, des de treballar fora de casa fins a obrir-se un compte corrent. "Em preocupa la falta d'empatia amb les nostres iaies" (en les persones que hui defensen la dictadura), ha valorat Paco Cerdà en la ràdio d'À Punt.