La nova consellera de Justícia anuncia una futura llei de senyes d’identitat per al 2026

El Consell prepararà per al 2025 un “avantprojecte de llei de senyes d’identitat perquè entre en vigor el 2026”, coincidint amb els 750 anys de la mort del rei Jaume I. Així ho ha anunciat la nova consellera de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez Sanchis, que ha destacat que les “tradicions i la identitat fan única” la Comunitat Valenciana.

Després de la DANA, ha dit Martínez, la ciutadania, "sense posicionaments ideològics", ha demostrat que les senyes d'identitat "abanderen, més enllà dels moments de goig, els moments d'aflicció", un fet que mostra "la nostra fortalesa com a poble, identitat i singularitat, aspectes que ens uneixen a tots els valencians més que els que ens separen, que han de donar lloc a l'aprovació d'una normativa en matèria de senyes d'identitat en la qual convergeixin totes les forces polítiques", ha concretat.

Martínez Sanchis ha començat el discurs en valencià, però després ha canviat al castellà, i amb unes paraules de record per a les víctimes de les inundacions del 29 d’octubre. “He sigut una persona totalment aliena a la política activa”, ha advertit la consellera, que ha mostrat un to conciliador.

Martínez, llicenciada en Dret i vocal de la secció Família i Successions del Col·legi Oficial d’Advocats de València fins al juliol del 2024, va ser anunciada com a substituta de Salomé Pradas el 20 de novembre, tres setmanes i un dia després de les inundacions del 29 d'octubre.

Així, en la primera compareixença a les Corts, la nova responsable de Justícia ha fet una menció expressa a “les víctimes de violència de gènere”. “Que cap d’elles senta que la nostra administració les deixa abandonades”, ha subratllat, en contrast amb la posició de Vox, exsoci de govern del Consell de Mazón, que va generar diversos conflictes sobre este cas.

En esta línia, Martínez s'ha mostrat “orgullosa” de l’atenció a les víctimes de violència i “dels més de 170 professionals de les 37 oficines d’atenció a víctimes [del delicte], més les tres oficines de denúncies a les tres capitals de província”.

Esta ha sigut la segona de les reiterades referències de Nuria Martínez a les dones víctimes de violència masclista. L’anterior consellera de Justícia, Elisa Núñez (Vox), va mantindre una posició tèbia sobre les polítiques de gènere, però va esgrimir un profund desacord amb el partit d’Abascal sobre este aspecte en la seua carta de dimissió del partit, al qual es va afiliar en ser nomenada consellera.

Entre els grups de l'oposició, el socialista José Díaz ha titlat les propostes de la consellera de "paperot mullat", ja que considera que tant ella com la resta de nous càrrecs no són més que "un exercici de maquillatge polític per a salvar Carlos Mazón". "Jo de vosté tampoc em posaria massa còmoda: és la tercera", ha etzibat a Martínez, en al·lusió a Núñez i Pradas. També ha lamentat la falta de recursos judicials extraordinaris per als afectats per la DANA.

Per la seua part, el diputat de Compromís Jesús Pla ha instat la consellera a “retallar els dos anys de demora en juís per acomiadaments”. A més, li ha reclamat que reforce “amb funcionaris el TSJCV de cara als macroprocessos” judicials que es preveuen respecte a la gestió de la DANA i les inundacions.

En la rèplica a Martínez Sanchis, el diputat de Vox David Muñoz ha qüestionat que l’executiu de Mazón haja reubicat diversos membres de l’antic equip de Salomé Pradas en altres llocs de la Generalitat. També ha posat en dubte el canvi climàtic utilitzant com a referència el botànic Cavanilles i una avinguda al barranc de Poio a darreries del segle XVIII. Segons Muñoz, este fet desmenteix l’existència del canvi climàtic.