Mor el valencià Pedro Solbes, exvicepresident del govern amb Zapatero

Pedro Solbes, nascut al Pinós (Alt Vinalopó), exvicepresident del govern espanyol amb José Luis Rodríguez Zapatero, ha mort aquest dissabte als huitanta anys, segons han confirmat fonts del seu entorn. Casat i amb tres fills, era doctor en Ciències Polítiques i llicenciat en Dret, a més de llicenciat en Economia Europea per l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brussel·les i tècnic comercial de l'Estat des del 1968.

El PSPV-PSOE ha lamentat la pèrdua en les xarxes socials i ha expressat el condol a familiars i amics de qui han qualificat de “referent que marcà el camí de molts i donà veu a la majoria social del nostre país”. En aquesta línia s'ha pronunciat també el PSOE, que ha agraït el “compromís i vocació de servei públic a Espanya i Europa”, que van contribuir a “millorar la vida de tots i totes”.

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha emfasitzat que aquest és un “dia trist per a la família socialista” i ha valorat la seua figura com a “home d'Estat”. En termes pareguts han lloat a Solbes la ministra Diana Morant i el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha destacat l'exemplar trajectòria d'aquest polític valencià. La síndica socialista, Ana Barceló, l'ha definit com un "home tranquil al qual admirava".

Solbes va iniciar la trajectòria amb el PSOE com a secretari general d'Economia i Hisenda, amb Miguel Boyer al capdavant del Ministeri. També va ser secretari d'Estat per a les Comunitats Europees i ministre d'Agricultura abans de dirigir el Ministeri d'Economia, del 1993 al 1996, durant l'últim mandat de Felipe González com a president del govern.

L'últim càrrec públic que va exercir va ser el de vicepresident del govern espanyol i ministre d'Economia i Hisenda entre els anys 2004 i 2009. La seua aposta per l'estabilitat pressupostària va encaixar bé en els primers temps del mandat, amb l'economia creixent, però va xocar amb tesis més laxes, inclosa la del llavors president Zapatero, especialment en els últims anys, després d'esclatar la crisi del 2008. Les fortes discrepàncies ideològiques amb el cap de l'executiu van fer que en la segona legislatura les diferències adquiriren "tints irreversibles", i en un any fora substituït per Elena Salgado.