L’habitatge, el finançament autonòmic i la política migratòria centren la 28a Conferència de Presidents

La 28a Conferència de Presidents arriba este divendres a Barcelona, sis mesos després de celebrar l’última a Cantàbria i amb un clima polític crispat, amb encreuament d’acusacions entre el govern espanyol i les onze comunitats autònomes governades pel Partit Popular. Tot això fa preveure les dificultats perquè les dos parts puguen arribar a acords en una cimera on hi haurà, almenys, deu punts a debatre en l’orde del dia. 

Des del govern espanyol havien plantejat parlar d'habitatge i universitats públiques amb Formació Professional. Però a principis de setmana, les comunitats autònomes capitanejades pels populars van deixar caure que condicionaven la seua assistència a debatre sobre huit punts: la reforma del finançament autonòmic, la lluita contra l'ocupació, un pla energètic per a evitar apagades, el control de fronteres i política migratòria, les inversions per a evitar el caos ferroviari, el dèficit de professionals sanitaris, el finançament del primer cicle d'educació infantil i la retirada dels projectes de llei de reforma del poder judicial i de la Fiscalia. Una petició que el govern espanyol va acceptar formalment dimarts i que han inclòs en l’ordre del dia.  

Nova polèmica per l’ús de les llengües cooficials

Entre les novetats d’enguany, tal com ha anunciat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, els presidents i les presidentes podran usar les diferents llengües oficials que es parlen en els territoris d'Espanya, amb traducció simultània, a petició del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el lehendakari basc, Imanol Pradales. Així mateix, com ha ocorregut en determinades convocatòries anteriors, cada president o presidenta podrà assistir amb un conseller o consellera a la sala on se celebra la conferència. 

Davant d’este anunci, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha avançat que si no li parlen en espanyol en la conferència, eixirà de la sala i ha criticat que s'use el català per a “fer provincianisme”. Díaz Ayuso ha indicat que viatja a Barcelona per coherència, ja que han demanat moltes vegades que es reunisca la conferència, per a escoltar la resta de presidents, per “no desdenyar als catalans” i per a assenyalar tota la “màfia” del govern espanyol. 

Un pacte d’estat per l’habitatge

L'executiu central no tira la tovallola. Dimecres, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar una carta als presidents autonòmics per a plantejar-los un Acord Estatal d'Habitatge 2026-2030. Proposa mesures com triplicar la inversió pública fins a quasi 7.000 milions d'euros, blindar de manera indefinida la qualificació dels habitatges amb protecció pública i posar fi al monopoli de la informació que tenen alguns portals privats donant més transparència el sistema.

El PP, per la seua part, ja ha criticat que Sánchez recórrega a anuncis sobre habitatge quan “més tancat està per la corrupció” i ha considerat que no té credibilitat per a liderar cap pacte estatal.

Mazón demanarà que se suprimisquen els impostos de les ajudes per la dana

En un acte este dijous a Alzira, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha avançat que insistirà en el fòrum en la necessitat que el govern d'Espanya “suprimisca tots els impostos” de les ajudes a les persones afectades per la barrancada, els interessos dels crèdits i “qualsevol tara fiscal” de les subvencions. Tot i això, ha dit que no confia en els resultats de la trobada, que faran “el paperot” i que, de la mateixa manera que va ocórrer amb la reunió anterior, “eixiran com entraran; és a dir, amb no res”. 

A més, ha afirmat que la prioritat de la Comunitat Valenciana és la reconstrucció i ha destacat que “no pot ser” que es negue “finançament, liquiditat, lliuraments a compte, fons d'anivellament i fons de compensació en el pitjor any”, en el qual més es necessiten. En este sentit, ha lamentat que l’executiu central no done “ni un sol euro a fons perdut” per a reconstruir escoles, centres de salut o carreteres.

L'ombra del finançament singular per a Catalunya

Inevitablement, sobre la conferència planejarà l'acord del govern estatal amb ERC per a dotar a Catalunya d'un finançament singular, proposta promesa per a abans de fi de juliol, i sobre la qual el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha assenyalat que no té inconvenient a tractar. Enfront d'eixa singularitat, els populars exigiran abordar ja la reforma del model de finançament de manera conjunta i també el president castellà-manxec, el socialista Emiliano García Page, ha deixat clar que l’objectiu és que es blinde el concepte d'igualtat entre tots els espanyols.

Com van fer en l'última Conferència de Presidents, quan Sánchez ho va plantejar, els populars tornaran a rebutjar la condonació del deute autonòmic.

La migració, un altre escenari de confrontació

Com ja van fer fa sis mesos davant la Conferència de Presidents celebrada a Santander, Canàries i Euskadi han decidit unir forces perquè a Barcelona s'aborde el drama migratori. El president canari, Fernando Clavijo, i el lehendakari, Imanol Pradales, defendran la necessitat d'un pla integral i estructural de política migratòria per a donar a este fenomen estructural una resposta “coordinada, humanitària i sostenible”. Però l'assumpte té difícil acord quan fins a quatre comunitats del PP —Madrid, Aragó, Cantàbria i Extremadura— han recorregut davant del Constitucional el reial decret per a la reubicació de menors migrants no acompanyats des de regions saturades, com Canàries.

Els presidents del PP volen que en la conferència es reconega la competència exclusiva de l'Estat en matèria de control fronterer i immigració, un rebuig clar a l'acord del govern espanyol amb Junts per a compartir amb Catalunya les competències en la gestió migratòria.