L'alta velocitat, la joia ferroviària espanyola, acaba amb la carrera política de Puente

Dos accidents en menys d'un any en l'alta velocitat ferroviària han posat fi a la carrera política del ministre Óscar Puente, que dimitirà del govern i renuncia a presentar-se les eleccions del 29N. Els 115 morts en els sinistres d'Urda (28 d'octubre) i Adamuz (18 de gener) han tombat un dels puntals del govern de Pedro Sánchez, destacat ariet contra els atacs de la dreta tant des de la tribuna del Congrés com en la de la xarxa social X, on ha mostrat una intensíssima activitat.

Puente (Valladolid, 1968), ministre des de novembre de 2023, ha sigut un dels membres de l'Executiu amb major presència pública: és el quart més conegut, però també el que pitjor nota obté (4,1), segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics. Ha sigut reprovat tres vegades en el Congrés i quatre al Senat.

Molt vinculat a Pedro Sánchez des que fora el seu portaveu durant les primàries socialistes de maig de 2017 (en què el president va aconseguir recuperar la secretaria general del partit), Puente va sonar fins i tot com a successor, una possibilitat que ara s'esfuma.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, va exercir com a advocat en la ciutat fins que, en 2015 va ser triat alcalde, càrrec que va ocupar fins a 2023. També va ser portaveu de l'Executiva Federal del PSOE entre 2017 i 2021. Afiliat al PSOE des de 1990, va ocupar el seu primer càrrec orgànic el juliol de 2004 com a vicesecretari general provincial a Valladolid. En 2007 va ser regidor per primera vegada.

"De guanyador a guanyador"

Encara que porta en la política des dels anys 90, el seu gran salt a l'arena nacional es va produir el setembre de 2023, en el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, en què va descol·locar el líder del PP, que havia guanyat les eleccions del 23 de juliol però mancava del suport parlamentari per a convertir-se en president. Va sorprendre que el PSOE triara a Puente com a portaveu en eixe debat, que l'ara dimitit va arrancar amb un "de guanyador a guanyador", recordant que el també havia sigut el més votat per a alcalde de Valladolid però un pacte PP-VOX li havia llevat l'alcaldia.

Molt combatiu en el parlament contra el PP, ha acusat els populars d'haver abandonat la xarxa d'alta velocitat per falta d'inversió en els anys en què va governar (de 2011 a 2018) i presumix d'haver aprovat i gestionat les majors inversions en este mode de transport de la història. Just el dia abans de l'accident d'Urda (Toledo), Renfe havia aprovat el contracte més gros de la seua història per renovar part de la flota d'alta velocitat: 1.218 milions a canvi de 30 trens, adjudicats a l'alemanya Siemens.

Crític amb la liberalització de l'alta velocitat

En els tres anys al capdavant del Ministeri de Transports ha hagut d'assumir la liberalització de l'alta velocitat, que va començar en 2021 amb l'entrada dels nous operadors competència de Renfe (la francesa Ouigo i la italiana Iryo, les dos amb capital públic dels seus estats). No obstant això, Puente és molt crític amb eixe procés perquè entén que Espanya ha posat "catifa roja" als competidors d'altres països mentre França imposa totes les traves imaginables a Renfe per a operar al país veí.

El fins ara ministre ha tractat de justificar en repetides ocasions els continus incidents en la infraestructura, dissenyada per a donar servici a un únic operador (Renfe), que, en la primera línia d'alta velocitat inaugurada a Espanya, en 1992 la Madrid-Sevilla, oferia sis servicis diaris per sentit.

Hui, en eixes línies amb Andalusia circulen més de 200 trens per sentit sobre unes vies amb retocs sol puntuals, com es va posar de manifest després de l'accident d'Adamuz.

Com a responsable de Transports va haver de comparéixer diverses vegades en el Parlament en relació amb les presumptes irregularitats comeses en el ministeri en el marc del 'Cas Koldo', quan el titular del ministeri era José Luis Ábalos.