La jutgessa de la dana cita setze alcaldes més, inclosa María José Catalá, i la cap de Meteorologia d'À Punt

La jutgessa de la dana ha ampliat els testimonis amb alcaldes (Utiel, Carlet, Algemesí, Paiporta) de municipis afectats per la dana a setze responsables municipals més, entre els quals està l'alcaldessa de València, María José Catalá, i l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, que ha qüestionat reiteradament la versió del president Carlos Mazón.

Entre els nou alcaldes citats hi ha cinc de l'Horta sud (Torrent, Alfafar, Picanya, Aldaia, Quart de Poblet), dos de la Foia de Bunyol (l'alcaldessa de Xiva i l'actual de Xest), un de la Plana d'Utiel, la Serrania i el Camp de Túria (Requena, Sot de Xera i Riba-roja de Túria, respectivament) i dos més de la Ribera (l'Alcúdia i Guadassuar). Cal recordar que en una providència d'este divendres, la magistrada Núria Ruiz va descartar responsabilitat penal en la gestió sobre els mandataris municipals i la va centrar en la Generalitat.

Ruiz també convoca com a testimonis una funcionària de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) i diversos pèrits, entre els quals està la cap del departament de Meteorologia d'À Punt, Victòria Rosselló. D'altra banda, deixa oberta la citació de la periodista Maribel Vilaplana, que anticipa que resoldrà en una resolució a banda.

Reitera la decisió de no imputar el president de la CHX

D'altra banda, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja ha desestimat el recurs de l'Associació de Damnificats Dana Horta Sud contra la seua decisió de no investigar al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i tres càrrecs d'Emergències de la Generalitat: el director (Alberto Javier Martín), el subdirector (Jorge Suárez) i la cap de servei (Inmaculada Piles).

L'acte dona per suficient la informació facilitada per la CHX a través del sistema automàtic SAIH i els correus amb què va avisar de la crescuda dels cabals, i subratlla que ni a Miguel Polo (CHX), ni als directius de l'organisme estatal, ni als càrrecs d'Emergències se'ls poden atribuir responsabilitats penals. En el cas d'estos últims, entén que no se'ls hi pot estendre "exclusivament" pel fet d'estar integrats en l'estructura administrativa autonòmica.

La magistrada Núria Ruiz ha marcat posició just quan es tornava a posar el focus sobre el president de la CHX, després que s'haja conegut que suposadament no va informar la delegada del govern espanyol "en cap moment" del risc de desbordament del riu Magre, tal com ha transcendit de la declaració com a testimoni de Pilar Bernabé.

Explicacions "absurdes" de Pradas i Argüeso que fan "més grollera la negligència"

Per contra, carrega amb especial duresa contra el relat que han mantingut en seu judicial l'exconsellera Salomé Pradas i el seu número dos, l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, als quals atribueix una "manifesta passivitat" durant la crisi. Qualifica "d'absurda" l'explicació que estaven aïllats del món exterior al Cecopi i els motius "encara no explicats" pels quals van deixar fora puntualment altres membres, interrompent la connexió telemàtica. "Absurda perquè és incompatible queixar-se de la falta d'informació i decisió per altres persones i, al mateix temps, excloure de la reunió a qui suposadament havia de proporcionar-la i decidir per un mateix", apunta.

La magistrada considera que estes explicacions converteixen en "més grollera la negligència atribuïble als qui ostenten la condició d'investigats (Pradas i Argüeso), oscil·lant entre un desconeixement difícilment justificable respecte de les possibles decisions a adoptar per la consellera" o sobre ferramentes com l'ES-Alert. Sobre este últim instrument considera "rellevant" les declaracions de Pradas a À Punt, explicant que no va assabentar-se que existia este sistema fins a la mateixa vesprada de la barrancada.

Pradas tenia tot el control sobre l'ES-Alert

La jutgessa Nuria Ruiz considera que la declaració del tècnic que va enviar el missatge d'alerta massiu compromet la versió de l'exconsellera de Justícia i Interior i evidencia que va ser ella qui tenia, en tot moment, el control sobre la decisió d'enviar l'alerta a la població. Reitera, una vegada més, que Pradas ostentava el comandament de l'emergència.

"Estupor" per les respostes dels WhatsApp d'Argüeso

D'Argüeso diu que la denominació i el rang del càrrec "expressen manifestament la seua responsabilitat"; certifica que sí que coneixia l'evolució de la dana i "suposadament" els protocols, però que "no consta més participació" en la crisi que la remissió de missatges, "alguns a través de xats". Entra a valorar les respostes d'estes comunicacions que, segons diu, "produeixen autèntic estupor".

En un segon acte, la magistrada rebutja la petició de l'acusació particular que exerceix Liberum d'unir a la causa un document i citar com a perit l'autor, que va dirigir una petició d'investigació sobre la dana a la Comissió Europea. La instructora recorda que l'autor "no ostenta la condició de perit, ni expert amb relació als fets".