El Poder Judicial arxiva per unanimitat les queixes de Pradas i Argüeso contra la magistrada que investiga la dana

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha avalat per unanimitat arxivar les tres queixes contra la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana de València, Núria Ruiz Tobarra.

La primera queixa va ser la presentada per l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en la causa, que va denunciar la "falta d'imparcialitat" i d'opinions predeterminades de la jutgessa així com "la possible intervenció de persones alienes al procediment judicial", al·ludint a la suposada presència en el jutjat del marit de la magistrada.

Després es va sumar el passat 31 de juliol l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, també investigat, la defensa del qual va demanar la suspensió d'esta magistrada i del seu marit. Més tard va presentar una tercera queixa el lletrat Rubén Gisbert per presumptes ingerències del marit de la jutgessa.

El promotor de l'Acció Disciplinària, Ricardo Conde, va demanar arxivar l'expedient obert a la magistrada, decisió que ha assumit la comissió permanent del CGPJ, segons ha informat en un comunicat.

Queixes sense proves de "solidesa o certesa" suficients

En la resolució es descarta que existisquen proves de solidesa o certesa suficients per a provar la participació del marit de la jutgessa en la instrucció. L'únic element de prova aportat és una gravació sonora després d'una declaració al jutjat (que va ser difosa per un mitjà de comunicació) feta pels denunciants sense previ consentiment de l'autoritat judicial ni del lletrat de l'Administració de Justícia ni de l'advocat que els assistia.

Segons el promotor, esta circumstància invalida per si mateixa la gravació, ja que la llei establix el caràcter reservat de les diligències, per la qual cosa la seua captació subreptícia introduïx un element d'irregularitat que projecta seriosos dubtes sobre el seu valor en un hipotètic expedient disciplinari.

Conde recorda que l'existència d'un arxiu sonor no és prova suficient i cal demostrar l'autenticitat, la traçabilitat i la correspondència amb els fets que es pretenen provar, extrems que han sigut qüestionats per la magistrada i negats tant per la lletrada de l'Administració de Justícia com per la funcionària processal.

Finalment, el promotor destaca el lapse temporal (quasi un any) transcorregut des de la pràctica de les declaracions i la divulgació de les gravacions a través d'un mitjà de comunicació. Un factor que, assenyala, afig incertesa sobre la finalitat i el context de l'aportació dels àudios.